Ja les primeres neus han arribat al país. Tenia pendent aquests dibuixos de l'Ametlla de Mar que ara semblen fer de contrapunt.
 |
| Barques al moll de l'Ametlla (agost 2011) |
 |
| Plaça Joan Miró (Ametlla de Mar) |
La tarda estava nuvolada. Un nano va deixar la bicicleta tirada i em va semblar que venia oportuna a completar el tema!
 |
| La façana marítima del port de l'Ametlla (dos fulls) |
Aquest dibuix està fet en dos dies diferents en fulls oposats de la llibreta d'espiral; això sí, a la mateixa hora. En l'edifici dels arcs, a la dreta, a peu de carrer, hi ha el Centre d'Interpretació de la Pesca on tenia exposats dibuixos i aquarel·les d'altres anys.
 |
| Barques amb fanals de pesca |
Gairebé des del mateix lloc que el dibuix anterior, tombant el cap, vaig fer en un altre moment aquest dels fanals de les barques de pesca. Aquests fanals són una mena d'ulls obsessius del mar que entabanen els peixos...
La anècdota més bonica amb els dibuixos va venir d'aquest últim, els darrers dies de l'estiu. El banc de l'esquerra el van ocupar unes noies adolescents que s'hi van passar tota l'estona. Jo les dibuixava, i als ocupants dels altres bancs. Però una parella d'avis que estava "fora de focus" es va adonar que els hi estava dibuixant
la seva placeta! Els hi feia tanta il·lusió que va ser fàcil arribar a un acord i s'en van endur el dibuix allà mateix... "Llàstima que no sortim nosaltres" -anaven dient. Un altre any serà!
 |
| Plaça de l'Alguer |
Bones Carlos soc el rMora pero no se que passa pero desede que vaig canviar el PC la setmana passada que no puc comentar a cap blog.
ResponEliminaPues si que era una llastima que no sortisin els avis que es van endur el dibuix! hauria sigut un record molt bonic!
Sobre el que et comentaven en l'anterior entrada de la Wendy Artin et passo un reportatge on se la veu pintant algun nu http://youtu.be/Wg2FshzRCx4
Una abrasada!
Roger.
Fantastic Carlos.. I particularly like the first painting with the boats in the harbour. I really enjoy your harbour scenes. Great detail and wonderful use of shadows to give good depth. Do you mix your own pigment colour or is this straight from the tube? The particular colour used is perfect for your paintings.
ResponEliminaMagnifico tu dominio en el color sepia. Un saludo
ResponEliminaHola Roger... els problemes informàtics ens tornen bojos a mitja humanitat... Els avis se'n van anar contents fins i tot sense sortir al dibuix però és clar que intentar calcular a qui li pot interessar un dibuix no surt bé... Un dibuixa el que li ve de gust i només així el que fa és convincent per a tu i per als altres.
ResponEliminaM'he mirat el vídeo. La Wendy, malgrat el seu aspecte fràgil, té una potent personalitat artística, no trobes? Es d'aquelles obres que em fan venir ganes de pintar!
Una abraçada
Hi Dave
ResponEliminaThis is simply sepia watercolour... mixed like usually, with water. First, the drawing is with marker, that it is a fast and confortable technique. Afterwards I paint with a classic brush, mixing with water in a tiny palette (two little plastic cubes for ice cubes!!). Since there is only one color, the superposed layers do not produce the impression of typical dirt of the mixtures with watercolor... The tone of color of this watercolor can vary with the monitor of your PC. Besides I've noticed that the sepia vary greatly according to every manufacturer. I use Sepia Rembrandt, n.416.
I am sincerely delighted that you like my drawings. Thanks!
Hola Manuel
ResponEliminaEl sepia es el mismo que en la acuarela pintada cuando llovía... (como le explico a Dave es sepia Rembrand, con un puntillo verde oliva)... Pero encuentro mucho más difícil aquéllo que ésto. La apoyatura del dibujo, la línea del rotulador, convierte la mancha "en relleno"... aunque no plano como se ve, sino valorado desde muy oscuro a claro.... pero sigue estando la mágica línea del rotu que lo limita, lo hace todo ideal y algo cómic. Cuando la línea mágica no está, el color debe definir las formas y sólo él. Como ves, trato de explicarme cómo la misma pasta de color me suena tan distinto en un caso y en otro... Acudo a la magia de las palabras: esto es dibujo, aquéllo pintura.
Saludos
"Esto es dibujo, aquello pintura" pero todo es arte!
ResponEliminaJo diria que la W.Artin no es tan "fragil" com sembla i que te molt clar el "que" i el "com", personalment creec que es de les millors autores que hi han!
Un detall curios es com treballa amb el tres pincells a la ma, un per posar aigua, un pel pigment i un altre per retirar, difuminar, etc.
Una abraçada!
Roger
Hola Roger. El detall curiós que t'ha cridat l'atenció, em va cridar també l'atenció, sí senyor! Vaig pensar, "mira la tia que fa amb el pinzell pla a l'aresta de les teulades... sembla que està absorbint pintura... ah carai!" Aquests detalls, enmig del bla-bla habitual dels valors estètics, són els que serveixen més quan un vol aprendre a fer (més que aprendre a mirar)... Molt bona observació!
ResponEliminaHola Carlos, magnificas obras, me encanta sobre todo la primera, permiteme que te felicite en este mismo mensaje por tus retratos, se aprende mucho con ellos. Un abrazo
ResponEliminaSeu trabalhos são excelentes! belas aquarelas, um grande artista!
ResponEliminaHola Juan
ResponEliminaSupongo que los retratos son los desnudos que incluyen cierto detalle de la cabeza. Puesto que has publicado un par de retratos entiendo que debes haber observado con atención todo lo que te haya "caído a las manos" con pinta de retrato. Como género lo tengo algo abandonado y las caras de los desnudos quedan aun algo rígidas... Publicaré algunas modelos en breve de los trabajos de este otoño. De todas formas, ya me alegra que te los hayas mirado, gracias.
Gracias Gilberto por la visita y tu cordial comentario!
ResponEliminaHola Carlos! Preciosa serie de dibujos hechos a un color y aguada. Siempre me han gustado esas series y por lo que veo este pueblo de Ametlla de Mar, dá mucho de sí. Le sacas un gran partido!
ResponEliminaSerá cuestión de acercarme un día por allá y hacer unos cuantos.
Felices fiestas.
Un abrazo.
Hola Joshemari. La Ametlla de Mar es uno de los pocos pueblos de pescadores que es de verdad de pescadores, es decir, que no se trata de "casitas de pescadores" recicladas para el turismo. El pueblo trabaja en la pesca y el principal atractivo que le veo no es que tenga las casas "bien puestas" con ese tipismo impostado, sino que hasta las cosas feas son auténticas. Bueno, al menos es lo que a mi me gusta. Estoy seguro que le encontrarías cien rincones nada más llegar... Por supuesto que un gourmet como tú encontraría otros atractivos pronto... Felices fiestas!
ResponElimina