Voyage en Bretagne (2)

La lista de Joshemari incluía, entre otras cosas, Camaret sur Mer. Por ahí también pasamos. El imponente espectáculo de los viejos barcos varados para el desguace me dejó clavado al sitio una hora y media por lo menos.

Barcos de desguace en Camaret sur Mer

Proa de barco varado en Camaret

En la foto se puede apreciar el cuaderno de tamaño dinA3, de papel de apuntes, y la pequeña paleta donde pongo la acuarela sepia. Hay una goma que va bien para pasar el dedo y sostenerla.

Dibujando en el puerto de Camaret

Desde Le Conquet cogimos, de manera totalmente improvisada, a toda prisa, una lancha que hacía excursiones al arrecife de las Molènes. Vimos cormoranes, focas y... ¡delfines! En medio del mar, respondían juguetonamente a las palmadas, voces y maniobras de la lancha del patrón: Viens le petit, viens!. La experiencia tenía algo de contacto con las raíces del homo sapiens. Le pregunté al patrón algo así: “Pourquoi font ça les dauphins?... C'est pour jouer?” “Oui, il est historiquement connu qu'il existe un rapport de sympathie entre le dauphin et l'être humain...”
Aun le doy vueltas.

Delfines en el arrecife de las Molènes

Por la tarde, más tranquilos, me dediqué a dibujar lo que fuera. Lo que fuera era la Pointe de St. Mathieu, al lado de Le Conquet, el faro viejo, el nuevo, los restos de la Abadía, las rocas: cada elemento era bello aunque el conjunto no resultaba muy armónico. Pero, en fin, se trataba de dibujar.

La Abadía y el faro de Saint Mathieu

Rocas en St. Mathieu

St. Mathieu, el faro nuevo.

Voyage en Bretagne (1)

Sales de casa diciéndote que no se trata de abarcarlo todo... que hay que pararse a mirar... pero la verdad es que no paramos, que el paisaje bretón te emborracha desde el primer momento y te anima a entrar en él más y más. No tuve tiempo para pintar acuarelas, pero al menos sí pude en algún momento sacar el bloc de apuntes con rotulador y acuarela sepia que puedes llevar a todas partes. Los dibujos no describen el viaje, pero dan algo de idea de esos momentos de contemplación.

Saint Goustan, puerto de Auray

Para este viaje tuvimos dos fuentes de inspiración: primero, el blog de Olivia Quintin, pintora natural del golfo de Morbihan y entusiasta incondicional de su tierra y de su petite mer. Nuestro primer destino fue Vannes.

Vannes, casas del puerto

Conocimos a Olivia y a su familia y pudimos admirar sus trabajos en directo, también los de Alain, su marido, que trabaja el pastel exquisitamente. Les agradecemos de nuevo su hospitalidad y cordialidad! Olivia nos sugirió visitar Saint Cado, una pequeña isla unida al litoral per un pequeño dique.

El dique de Sant Cado

 Locronan es un destino turístico habitual, por sus ostentosas casas renacentistas de piedra. Se puso a llover y el pórtico de entrada de la iglesia de St. Ronan ofreció cobijo para dibujar... las casas de delante.

Dibujando desde la iglesia de St. Ronan (Locronan)

Casas de la Grand Place de Locronan

La segunda inspiración fue el blog de Joshemari Llarrañaga que es también un entusiasta admirador de Bretaña. Cada final de verano se instala en Crozon. Ese fue nuestro segundo destino. Alguna entrada de su blog da pistas sobre lugares que pueden sintonizar con un dibujante. El paisaje nos cautivó.

Pointe de Kador, en Morgat-Crozon

Cuando termina el puerto de Morgat-Crozon, llegas a una playa blanquísima con unas formaciones rocosas, la Pointe de Kador... Tres chicos estaban empezando una acuarela. ¡Eso ya era demasiado! Me senté detrás y saqué el blog: je vous ferai compagnie...

Dibujando en compañía en Morgat-Crozon

Models femenines Feminine models

Sol haver variació de models al St. Lluc. Encara que el tipus de pintura que faig explora la forma per davant de tot i que, de tot plegat, no resulta potser una figura massa suau, crec que l'acte de pintar té, malgrat tot, alguna cosa d'erotisme.

Novembre, 2010 (paper Arches)

Estàs en directe, a pocs metres de la model, captant el cansament de la pose, la gràcia de la seva actitud, la bellesa del seu cos, o la desgana, o que comença a tenir fred, que està molt concentrada o es mou molt, o el que sigui... tot això intervé molt activament en la teva pròpia actitud -és clar que no només això: més d'un està temptat sempre de posar-li la culpa a la model si el quadre no li surt, i no és això, és clar...

 Març, 2011 (Natalie)
(La imatge està ben tallada però és paper fet a mà)

En la relació callada entre la model -que es limita a ser-hi o, pel contrari, lliura activament el seu cos a la mirada- i l'artista -que es limita a reproduir o, pel contrari, s'apassiona amb una imatge que existeix a mig camí entre la model i el llenç- ...hi ha també un erotisme.

Gener, 2011 (Maya)

Però jo no crec que només compti la inspiració: si de tot això no es fa treball -no dic mètode repetit però sí treball de recerca-, si no es passa per la disciplina,  l'erotisme sol no engendra res que valgui la pena..
.

Abril, 2011

Desembre, 2010 (detall)

Ametlla: l'exposició de l'estiu Ametlla: summer exhibiton

Cala Pixavaques (maig 2011)

 
Cada any, l'Ajuntament de l'Ametlla de Mar organitza una mostra col·lectiva de pintura. Enguany l'exposició se celebra al Centre d'Interpretació de la Pesca. El lloc és maco i està al port mateix, un lloc molt transitat. La pega és que no hi ha massa espai, però això no és problema si un va amb una carpeta plena d'aquarel·les i dibuixos i un expositor per a la carpeta!

L'aquarel·la de damunt és una versió recent de la cala Pixavaques. Si coneixeu aquestes cales sabreu que tenen un colors sublims de dificultat alta... perquè no paren quiets! He volgut reflectir un trànsit entre el verd ftalo i una mena de morat intens. El blanc de les onades és el blanc del paper, sense usar goma de reserva ni tèmpera ni rascat (o sigui, que a vegades surt!)

Ametlla, Pça. Nova

A banda de cales, barques, carrers, roques en aquarel·la de temes de la pròpia Ametlla de Mar, presentaré també uns quants dibuixos d'aquest any.

Ametlla, Pça. Joan Miró

Façana marítima de l'Ametlla

Veure:
La platja de l'Alguer a l'Ametlla de Mar
Carrers de l'Ametlla de Mar
Més barques a l'Ametlla
Indústria al port de l'Ametlla
Barques a l'Ametlla de Mar

La Ciutadella, amb la Colla dels dimecres Ciutadella Park, with the Colla dels dimecres

La setmana passada i aquesta vaig poder anar a pintar amb la Colla dels Dimecres. La setmana passada feia tanta calor com avui, però el Port Olímpic és un lloc de ciment sense pietat, mentre que les abundoses ombres de la Ciutadella acullen als pintors generosament.

Llac de la Ciutadella, des del mirador central

El resultats del gairebé trenta membres de la Colla ha estat molt millor que la setmana passada, com podreu veure al seu blog. Us enllaço la primera entrada sobre el tema i es pot anar pujant.
Per la meva part, no era la primera vegada que em barallava amb el llaquet dels ànecs, però el conjunt està millor construit que aquesta que vaig fer al juny del 2009 on les barques tenen més protagonisme:

Llac de la Ciutadella, illot central (juny 2009)

També havia intentat la cascada i els surtidors centrals.

Cascada de la Ciutadella (febrer 2009)

I ben a prop, el carrer Comerç.

Carrer Comerç, gener de 2009

En tinta podeu veure aquesta entrada sobre la Ciutadella.