Google Website Translator Gadget

dimecres, 6 de juliol de 2011

La Ciutadella, amb la Colla dels dimecres
Ciutadella Park, with the Colla dels dimecres

La setmana passada i aquesta vaig poder anar a pintar amb la Colla dels Dimecres. La setmana passada feia tanta calor com avui, però el Port Olímpic és un lloc de ciment sense pietat, mentre que les abundoses ombres de la Ciutadella acullen als pintors generosament.

Llac de la Ciutadella, des del mirador central
El resultats del gairebé trenta membres de la Colla ha estat molt millor que la setmana passada, com podreu veure al seu blog. Us enllaço la primera entrada sobre el tema i es pot anar pujant.
Per la meva part, no era la primera vegada que em barallava amb el llaquet dels ànecs, però el conjunt està millor construit que aquesta que vaig fer al juny del 2009 on les barques tenen més protagonisme:

Llac de la Ciutadella, illot central (juny 2009)

També havia intentat la cascada i els surtidors centrals.

Cascada de la Ciutadella (febrer 2009)
I ben a prop, el carrer Comerç.

Carrer Comerç, gener de 2009
En tinta podeu veure aquesta entrada sobre la Ciutadella.

12 comentaris:

  1. Carlos, fructífera saida con muy buenos trabajos. Me gusta esa armonía de colores agrisados, sin estridencias, que logras con tanto acierto. Tal vez esto se explica por las excelentes aguadas en gris que haces. Saludos.

    ResponElimina
  2. Resalto la primera porque has armonizado todos los verdes que resultan variados pero sin estridencias, como en un verdadero jardín. Saludos!

    ResponElimina
  3. Pues yo destaco la de la cascada y la de carrer comerc, por el contraste entre tonos fríos y calientes y los magníficos grises.
    También por el contraluz en la cascada.
    Un saludo.

    ResponElimina
  4. Muy buenos trabajos Carlos!!, tanto estos como los de las entradas anteriores, especialmente los aputes de figuras en tinta.

    ResponElimina
  5. En una altra zona del teu blog he escrit algun comentari, però m'he decidit repetir-lo aquí, perquè és una zona més recent; just després de la trobada del dimecres al Parc de la Ciutadella. Repeteixo: el teu toc de pinzell, la suavitat dels colors i l'economia de tonalitats m'encanten. Ets un excel.lent aquarel.lista. Felicitats!

    ResponElimina
  6. Molt bones Carlos la segona i l'ultima son realment magnifiques!

    Una abrasada!
    Roger

    PD: Aprofito l'ocasio per agrair-te els comentaris i sobretot els consells!

    ResponElimina
  7. Hola Reyes, Noemí, Ricardo. Me permitireis un comentario conjunto porque veo que hay acuerdo entre nosotros en valorar (al menos aquí) los grises, que los colores, en especial los verdes, emerjan del fondo gris sin estridencias. Reyes acierta de pleno en que a la acuarela -digamos “figurativa” o realística en cierto grado- le sienta muy bien un entreno con aguadas grises. Ricardo valora también el contrastre frío/caliente, y esto me ha hecho mirar las obras y caer en la cuenta que tiene razón, pero son unos cálidos invernales, de tierra siena natural y, en el último, de siena tostada. Por cierto, Ricardo, de nuestro último intercambio de “colores”, me compré varios de tus colores de las Bárdenas, también animado por Noemí que sugería introducir variación en la paleta. Ayer estrené el ocre amarillo (Rembrandt) en ese lago de la Ciutadella... pero esto viene ahora, después de una época de mucho gris y metiendo color poco a poco... Saludos a todos

    ResponElimina
  8. Hola Carlos. Gracias por el comentario de los apuntes a tinta. Esto es muy clásico pero es en lo que creo: el desnudo y la figura es un auténtico taller donde se hace el artista, no el único pero uno de los importantes. Lo curioso es lo difícil que resulta insertar figura en un paisaje a pesar de que los apuntes de figura se te den bien...Saludos

    ResponElimina
  9. Hola Antoni... L'altra dia estava en condicions molt favorables, de quan un té moltes ganes de pintar... En la Colla hi ha una bona part que són bons dibuixants i que mirem de fer obra de “més pintura”... per això, de dibuixant a dibuixant, aprecio molt que valoris el toc de pinzell que, en l'especificitat de l'aquarel·la, és una cosa que he anat experimentant pel meu compte i segueixo aprenent. El comentari dels colors i tonalitats està en sintonia amb el que deiem amb els altres amics línies amunt. No és que el dibuix tingui res de dolent, és simplement que un vol saber fer més coses, no?
    Salutacions

    ResponElimina
  10. Gràcies, Roger. Està bé opinar i veure quins treballs dels altres són amb els que un entra més en sintonia.
    Una abraçada

    ResponElimina
  11. Bones aquarel·les. Jo em pensava que era fàcil el llaquet, l'he intentat unes 3 vegades, però si tu dius que ti baralles... és que és difícil,ja no quedo tan deprimida.

    ResponElimina
  12. Hola M. Antonia. Hi ha aquarel·listes que s'han especialitzat en aigües i barques... potser a vegades deixant de mirar i acudint al que "ja se sap que funciona"... En qualsevol cas, el problema de les aigües calmes són que canvien molt de reflexos i colors en poc temps i l'artista té una referència diferent i les barreja totes... cal quedar-se amb alguna en el cap. L'altra problema son les masses vegetals... Però els esforços a la llarga tenen premi.
    Salutacions

    ResponElimina