Em vaig buscar un "tupperware" amb un equip de batalla: potet de tinta, dos potets d'aiguada, un potet d'aigua, un pal de fusta, dos pinzells, un "puntax" per esmolar el pal (ja no existeixen!) i molt paper barat i vaig fer centenars d'apunts amb tinta durant més de dos anys.
El company Joan Bueno, un gran professional del dibuix, em va indicar on comprar resmes de paper blanc (500 fulls) que van bé per fer apunts a dojo. El full és tan gran que el tallo en quatre parts, i encara surt un tamany com de dinA3. Amb aquest tamany et pots moure a gust i la figura no queda "escanyolida"...
Si la previsió és d'un dibuix amb més qualitat agafo un full d'un bloc de paper per esbossos.
Cap d'aquests dibuixos ha estat profanat pel llapis o per la goma. Això vol dir que o surt o no, ...o sigui que tres quartes parts, o més segons els dies, se'n van a la paperera només arribar a casa... els altres inicien un viacrucis de seleccions amb el temps que només en salva uns quants.
Bon dia Carlos me has recordado aquellos tiempos con Gonzalo, carboncillo, tizas, sanguinas, trapos, betun....Aunque la tinta nescesita precision en los trazos, nada que ver, creo que el artista que no ha indagado en los recobecos de la figura humana al natural le falta algo, tu nos traes esas sensaciones con tus apuntes de dificil faccion.
ResponEliminaSaludos cordiales.
Jesus
Hola Jesús i Encarna
ResponEliminaDespués de Gonzalo estuve muchos años sin hacer figura del natural. Pero llegó un momento que sientes la necesidad de volver a ese dibujo clásico. Por algo será. Claro que hay tanta diversidad artística admisible que todo tiene su razón de ser. A mi la figura humana me tira mucho. Cuando volví decidí ser tan limpio como fuera posible con el dibujo. Las líneas de encaje que hacíamos con Gonzalo, desde el cogote hasta la punta del pie, por ejemplo -si te acuerdas-, siguen ahí, pero mentalmente.
Saludos sinceros.
Carlos