 |
| Esculls de la Cala Sirenes |
Per la Costa Daurada no solen trobar-se aquelles onades magnificents que assoten els penya-segats cantàbrics i que aixequen volums d'escuma de l'alçada d'edificis. M'ha agradat, però, treballar amb les onades i les esquitxades que tinc més properes. Aquests treballs de petit format enfronten, pel que fa al tema, les mateixes dificultats que si fossin onades gegants. La primera és aconseguir una síntesi que expressi el moviment del mar sense pretendre recollir-ho tot però també sense caure en una imatge congelada.
 | |
| Cala Califòrnia |
Aquest treball d'amunt és l'únic de la sèrie que està fet presencialment en la platja. És per això que està més ancorat en les roques que en les capricioses evolucions del mar. Els colors de les transicions de sorra a aigua tenen especial dificultat
 |
| Cala Bot |
En aquesta el centre d'atenció se'n va a l'splash de l'onada rompent en la roca, el seu volum -i no simple taca blanca- però també t'havies de fixar en la llum que travessa la làmina transparent de l'onada de davant i li dona aquell color turquesa. La veritat és que decidir els colors del mar és sempre difícil. Quan és en directe has d'apostar pel que veus en un moment donat i no anar "adaptant el quadre" quan passen els minuts i tot ha canviat.
 |
| Cala dels Penyals/Vienesos |
Potser aquesta última és que té més dificultats perquè el tema no et dóna cap unitat "ja construïda". Jugant amb diverses imatges prèvies "contes la història" de l'onada que arriba -com si fos una sola-, la sort dels esculls -alguns inundats i altres aflorant-, els regalims de les pedres que es treuen l'aigua de damunt... Potser és la mena d'exercici que funciona millor com a pràctica que com a obra acabada.
