Google Website Translator Gadget

Industrial Series

Industrial Series
Tuneladora en Montcada i Reixac

Human Figure Series (2016 et seq.)

Human Figure Series (2016 et seq.)
Marina

Helleborus in Black Series

diumenge, 27 d’octubre del 2024

Esquitxos
Splashes


Esculls de la Cala Sirenes
 

Per la Costa Daurada no solen trobar-se aquelles onades magnificents que assoten els penya-segats cantàbrics i que aixequen volums d'escuma de l'alçada d'edificis. M'ha agradat, però, treballar amb les onades i les esquitxades que tinc més properes. Aquests treballs de petit format enfronten, pel que fa al tema, les mateixes dificultats que si fossin onades gegants. La primera és aconseguir una síntesi que expressi el moviment del mar sense pretendre recollir-ho tot però també sense caure en una imatge congelada. 


Cala Califòrnia
 

Aquest treball d'amunt és l'únic de la sèrie que està fet presencialment en la platja. És per això que està més ancorat en les roques que en les capricioses evolucions del mar. Els colors de les transicions de sorra a aigua tenen especial dificultat
 

Cala Bot
 

En aquesta el centre d'atenció se'n va a l'splash de l'onada rompent en la roca, el seu volum -i no simple taca blanca- però també t'havies de fixar en la llum que travessa la làmina transparent de l'onada de davant i li dona aquell color turquesa. La veritat és que decidir els colors del mar és sempre difícil. Quan és en directe has d'apostar pel que veus en un moment donat i no anar "adaptant el quadre" quan passen els minuts i tot ha canviat.

Cala dels Penyals/Vienesos

Potser aquesta última és que té més dificultats perquè el tema no et dóna cap unitat "ja construïda". Jugant amb diverses imatges prèvies "contes la història" de l'onada que arriba -com si fos una sola-, la sort dels esculls -alguns inundats i altres aflorant-, els regalims de les pedres que es treuen l'aigua de damunt... Potser és la mena d'exercici que funciona millor com a pràctica que com a obra acabada.

dimarts, 1 d’octubre del 2024

Suburbi
Suburb

 "Suburbi": Barri o zona habitada que es troba als voltants d'una gran ciutat i sota la seva jurisdicció.

Passeig de l'Avinguda de Lourdes a Mollet

Aquesta és la típica imatge urbana que tothom voldria tenir penjada en el menjador de casa, no? No suggereix per ventura encontres delicats i xerrades assossegades? 😅

Es un pas soterrat del camí de vianants paral·lel a l'Avinguda de Lourdes en Mollet, a prop de Parets i just al costat de la C17. 


La AP7

Tot català coneix i pateix la famosa AP7 (Artèria Principal, Aorta Pulmonar, ...Anticipació del Purgatori) que permet el transport de mercaderies a travès d'un eix mediterrani, que distribueix els urbanites per la resta del país els caps de setmana i els retorna a lloc en penoses retencions. 

Carreteres, autovies, vies ferroviàries,  interseccions a diferents nivells, polígons industrials, ciutats dormitori, constitueixen la trama suburbana habitual.

 

Polígon carrer de Can Parellada en Montornès

Aquest fals túnel en el carrer de Can Perellada, en el polígon de Montornès del Vallès. permet el trànsit per damunt seu i en biaix de la via del tren d'alta velocitat.


dilluns, 9 de setembre del 2024

La geologia de la Costa Daurada
The geology of Costa Daurada

 

Cala Califòrnia

El comentari de la Pilar Isern a penes veure aquestes aquarel·les de petit format fetes in situ, va ser: "jo també em vaig sorprendre amb la geologia de la Costa Daurada". Va per suposat, sense haver-ho explicitat, que al pintor li resultaven cridaneres aquestes torsions del conglomerat, aquestes parets vermelles i precàries que fuetegen les onades quan el mar s'enfada i que el Mestral llima grollerament. Sí, porto anys pintant aquesta geologia soferta que cada any desprèn roques ben a la vista, amb blocs que queden mig enfonsats al mar, al seu peu.

Pas entre la cala Califòrnia i la cala Bot

Cala Califòrnia
 

Cala dels Vienesos

L'única esperança per aquestes cales de Mont-roig del Camp és una assistència humana que reompli les catabaumes i sostingui amb parets artificials les masses perillosament suspeses. Mentrestant, aigua, cel, pedra, sorra i pins ofereixen la seva joia per qui vulgui mirar.

Cala dels Vienesos

Dibuixant a la cala dels Vienesos

Gent a la cala dels Penyals

Cala dels Penyals

En aquesta darrera es pot apreciar com l'erosió arriba a la línia dels pins, amb les seves arrels al descobert. En realitat, tota la platja necessita una intervenció reparadora -al meu parer molt més urgent que la construcció del Passeig Marítim uns metres per damunt-. Aquest passeig, encara en obres (setembre 2024), era sens dubte una reivindicació que venia de lluny però turisme, carrers i passeig depenen tots de l'atracció de les cales que no es poden descuidar.

La Pilar Isern té en projecte un llibre que inclourà el text "Geologia daurada". De moment, del seu blog podeu veure la caminada que fa 13 i la 19 en l'entrada que dedica al litoral,  i en wikiloc la seva ruta entre l'Ametlla i l'Ampolla.

En una propera entrada mostraré alguns treballs del mar picat en aquesta mateixa costa.

dimarts, 20 d’agost del 2024

Maria al juny i Júlia al juliol
Maria in June and Julia in July

 

Maria, juny 2024

 A banda de l'aquarel·la de Cristóbal (juny) que vaig arreglar a casa canviant les cames senceres, el "curs" el vaig acabar amb dues figures més. 

Les figures vestides les treballo com a figures nues on la roba va per damunt: vull dir que l'armonia del cos no desapareix sota la roba i aquí almenys la primera mà d'aigua amb aquarel·la per entonar el conjunt està aplicada a tot. En una aquarel·la d'una sola sessió, a més, no tens temps d'entretenir-te massa en donar protagonisme als vestits.

 

Julia, juliol 2024

Aquesta pose de la Julia, sembla senzilla però va farcida de dificultats de dibuix. El tòrax està recolzat en el respatller, inclinat a la seva esquerra mentre que el cap ho compensa inclinant lleugerament a la dreta; però sobre tot s'ha de mostrar que la cama dreta retrocedeix des del genoll mentre que l'esquerra s'avança. Hauria de semblar ben asseguda però sense rigidesa. De la banda del color m'agrada especialment la llum reflectida en la part interior de la cuixa esquerra.


divendres, 9 d’agost del 2024

1r Video-recull de figura nua (2006-2013)
1st video-collection of nude figure (2006-2013)

He editat en forma de video una tria d’aquarel·les de figura, preferentment nua però també vestida, femenina i masculina. És una primera selecció que abasta els primers treballs des de 2006 fins 2013. 

Video en youtube

00:00 2006 00:18 2007 00:26 2008 00:58 2009 01:22 2010 02:57 2011 04:21 2012 06:14 2013

La tria no està comentada en el video però en aquest blog es poden trobar molts comentaris que he anat fent conforme publicava les aquarel·les.

Entrades sobre figura

Text a youtube: 

My evolution in nude figure watercolors - 1st part: 2006-2013

Presento una selección de acuarelas de figura femenina y masculina, la mayoría de figura desnuda. Es una primera parte de un trabajo que cumplirá 20 años y que ha de tener continuidad con otros vídeos. En éste se aprecia una evolución en la técnica, el papel y en la resolución del conjunto. Las poses, sin embargo, sí se parecen más porque dependen del acuerdo de la modelo con el responsable de la pose en el Cercle Artístic St. Lluc y se suelen buscar posturas que se puedan sostener durante cinco sesiones. La acuarela nunca me ocupa más de una sola sesión de dos horas incluído el descanso. Aunque la selección está hecha con riguroso orden cronológico, se puede ver, como en toda evolución de un arte humano, que hay avances y retrocesos, estancamientos y saltos. La mirada fina podrá percibir cambios sutiles pero no novedades demasiado arriesgadas. Me gustaría hacer un video futuro con algún valor tutorial donde plasme diversos aspectos y reflexiones sobre este trabajo, desde la técnica hasta el sentido del desnudo, ilustrado en cada caso con acuarelas como éstas.

dimecres, 3 de juliol del 2024

L'estació de la Sagrera i altres aquarel·les
Sagrera station and otrher watercolors

Excavadora en el pont de Bac de Roda

detall de la pala

 En l'exposició de Madrid  del 20 de marc al 23 de juny de 2024 (vegeu crònica de la inauguració) es van exhibir alguns quadres nous sobre les obres de l'estació de la Sagrera. Són el fruit d'una visita al lloc que vaig explica aquí: no només fas fotos sinó que t'amares de l'atmosfera de l'obra i, davant d'algunes zones, escoltes què t'està dient l'escena i ja comencen a sorgir idees per pintar. El que avui s'anomena "el relat" i que acompanya aquestes obres està desenvolupat en el video que vam preparar amb el meu fill Josep  i que s'ha exhibit aquests mesos a la Sala 3000 del Museo del Ferrocarril de Madrid i que he penjat de nou aquí. Retallo fragments d'aquest discurs en cada aquarel·la.

Pilars

Els pilars, amb els seus capitells -nus encara de cobertes- recorden les alineacions megalítiques o les sales hipòstiles dels temples antics.


Bigues

Les bigues superposades en els falsos túnels creen aquestes franges que veiem en els claustres de les catedrals o degut a les persianes en el cine negre. 

 

Bastides

Una obra és una crisàlide que creix sota un embolcall de bastides. Forma una arquitectura efímera destinada a desaparèixer  mentre alimenta els desficis del formigó.

Forjats

Les cobertes sostingudes pels pilars, vistes per la secció, mostren un forjat gruixut i poderós que, mercès a la física matemàtica, semblen atemptar contra la gravidesa


Línia de l'obra de la Sagrera

 

Dibuix 

L'estació de la Sagrera serà un intercanviador intermodal amb tres nivells (alta velocitat, vestíbul i rodalies), llocs de pas, aparcaments, zones comercials, oficines i hotels. De moment, dia a dia, el modest carretó va i ve per una línia de més d'un quilòmetre.

Mur corbat

Ja havia anticipat aquesta aquarel·la. Quan el formigó s'incorba i es fa sinuós descobrim que té desitjos secrets. 

 * * *

A banda de les aquarel·les sobre la Sagrera vaig presentar algunes altres novetats. 

Pilotadora

Aquesta pilotadora està pintada de nou com a 2ª versió, basada en material que conservo de les obres en Montmeló, de 2009 aprox. En canvi, les següents, representen peces que ja tenia però vaig arreglar o "tunejar" per afegir algun element que millorés el resultat.

Pantalladora

Els tres personatges es van afegir barrejant témpera a l'aquarel·la sobre l'escena original que resultava una mica insípida. Per altra banda, la situació que reflecteix, dels tres operaris atenent la rasa, és habitual. 


Grua en la línia de Montmeló

detall dels personatges

També en aquest cas vaig afegir personatges versemblants; l'home que observa l'escena des de la valla, l'enginyer que parla per telèfon i el que consulta un plànol.

línia de l'obra de Montmeló

Vaig fer diverses versions d'aquesta línia de l'obra que va seccionar el poble durant mesos. Aquesta la vaig arreglar una mica aquí i allà.

Tauler del pont sobre el Tenes

 Aquest tauler amb bastides era una primera versió que vaig recuperar amb alguns arranjaments.

Pont sobre el Congost: demolició

detall

Vaig treballar sobre tot el contrast de les zones de llum i ombra.

Boca de la tuneladora en Montcada i Reixac

Amb l'afegit dels personatges, en la boca mateixa del túnel, aquesta versió va guanyar força. La resta d'obres no es van tocar.


dissabte, 22 de juny del 2024

La sequera i les seves atraccions
Drought and its attractions

 

Pantà de Sau, febrer 2024

En el seguiment obsessiu de l'estat dels pantans que el poble de Catalunya ha fet pels noticiaris del 2023 i 24, la imatge més emblemàtica ha estat la de Sau i el seu campanar completament al descobert. Progressivament, els edificis de Sant Romà, per sota de l'església, anaven emergint de les aigües He estat dels que em vaig sentir atret per la imatge del ressorgiment des de les profunditats buidades. En la meva visita del dia 6 de febrer de 2024, el pantà de Sau encara no havia arribat al seu mínim: estava al 3,51% de la seva capacitat però l'espectacle ja era entre fascinant i aterridor. En aquesta aquarel·la es pot veure al centre emergir l'antic Molí de Sant Romà de Sau.

En l'altre extrem van venir les pluges d'abril, maig i juny. Amb no menys força que abans, també molts vam sentir la crida a celebrar la joia de l'aigua. Aquí tenim imatges del mes d'abril del Ripollès.

Campdevànol, Gorg Petit de Colomer


Campdevànol, Gorg Gran de Colomer

Ripoll, passeig per la tarda pel riu Fresser



dissabte, 15 de juny del 2024

Arreglo de una acuarela con IA (Inteligencia Artesanal)
Fixing watercolor with AI (Artisanal Intelligence)

Ver referencia al final del video sobre el tema de esta entrada. Describo aquí los pasos.

Original: una figura tipo "Greco"

Al acabar la sesión se veía que la figura había quedado demasiado larga o quizás desproporcionada en relación a la cabeza. Pero cabeza, torso y abdomen me gustaban y, en caso de hacer algún arreglo, no podía tocar esa parte. 

 

La parte a conservar

Podía dejarlo todo igual, en plan "Greco style", pero también podía intentar arreglarla en casa. Como el tiempo se había acabado, le pedí a Cristóbal, que estaba estirándose con un pantalón corto puesto, si podía poner la pose de nuevo un momento, sin quitarse la prenda, y dar permiso para hacerle una foto. Concedió amablemente ambas cosas y así conté con una imagen, en especial de las piernas. Al dia siguiente empecé el proceso artesanal.

Me quería hacer una idea de si andaba lejos de los cánones clásicos.

Medir la altura

figura entera: 52 cm

Cabeza: 7 cm.

 Calculemos la ratio: 52 cm/7 cm,= 7,43 cabezas

El canon de Polícleto es de 7 cabezas. El de Miguel Angel de 7'5  y el de Leonardo, de 8 cabezas. Yo creo que en los frescos de la Capilla Sixitina hay figuras aun mucho más exageradas, Nuestro modelo es un hombre deportivo y musculado pero de ninguna manera tan largo. ¿Y qué? ¿No hay que aceptar que una pintura es la creación del artista? Y bla, bla, bla... Acepto todo. Pero esto es un ejercicio y uno puede sentirse retado a hacer más verosímil la figura en relación a su modelo vivo. Así que procedamos.

Borrado
 

Después de proteger con un plástico y cinta la parte que no queremos tocar, levantamos la pintura frotando con una esponja y un estropajo. Si el papel no es bueno y de buen gramaje, hay que despedirse y olvidar el asunto. Pero éste era Arches de 300 gr. Se deja manipular. 

papel con grumos

 Algunos pigmentos de la acuarela se resisten más que otros y hay que frotarlos con decisión. Al final el papel queda empapado y con grumos de celulosa.

Secado

Aplicamos el secador. Una vez seco del todo podemos quitar los grumos y dejarlo liso.

planchado de la hoja

Como el papel queda ondulado, lo planchamos bajo otra hoja de papel más fino para que llegue el calor pero no toque directamente el metal. 

Dibujo

Dibujamos sobre la superficie, esta vez con especial atención a las proporciones del modelo.

Pintura

Despues de frotar las fibras del papel no quedan igual y  la superficie tiende a dispersar el agua y el pigmento. No podemos esperar los mismos "efectos" mágicos de la acuarela y habrá que pintar con cuidado con una dosis justa de agua. Hay que atender también la zona de corte del borrado y vigilar que la transición a la pintura nueva no se note apenas... pero añadiendo lo menos posible a la zona original.

El resultado final me parece satisfactorio y solo una mirada experta notaría que la superficie del papel no es la misma. Muestro original y arreglado.

Original

Arreglado

Detalle de la zona arreglada

De todo el proceso he colgado un video breve: 

https://youtu.be/pLEmPYLlXBQ?si=OjWlmdAD7wcoEWd-

También en Instagram:

https://www.instagram.com/p/C8KxPLUu7VN/

***

Una reflexión final. Quizás al fin la IA lo destruya todo, no quede nada del concepto de autor o de "la firma" que ahora carga con el valor por el que se paga tanto en algunos casos. Quizás arrase por igual a pintores figurativos y "abstractos" y deje sin sentido autorias vanguardistas. Lo que nos quedará entonces será lo que siempre hemos tenido, a veces oculto por la veneración al resultado y a la obra, por la vanidad o por los intereses económicos: el enorme placer de pintar o el amor por la faena artesanal. Quizás deberiamos empezar a reinvindicar una IA como Inteligencia Artesanal,