La Tuneladora de Montcada i Reixac

Vaig aconseguir permís d'ADIF per visitar la tuneladora de Montcada i Reixac, la que lentament penetra Barcelona pel subsol, paral·lela al Besós. Portarà la línea d'Alta Velocitat del Vallès a la Sagrera. L'espectacle tècnic ja m'apassiona per ell mateix: com carai avancen? com col·loquen les dovelles que fan cada anella de formigó del túnel? Per què necessiten una màquina que és un tren tan inmens? A canvi havia de pintar alguna cosa de l'obra. Pintar coses tècniques també m'agrada molt però el gran repte és aconseguir que les pintures que facis semblin aquarel·les i no pas informes técnics. Prohibida la regla i el compàs. Tot va a mà alçada i a ull.

Conseguí permiso de ADIF para visitar la tuneladora de Montcada i Reixac, la que lentamente penetra Barcelona por el subsuelo, paralela al Besós. Llevará la línea de Alta Velocidad del Vallés a la Sagrera. El espectáculo técnico ya me apasiona por si mismo: ¿Cómo caray avanzan? ¿Cómo colocan las dovelas que constituyen cada anillo de hormigón del túnel? ¿Por qué necesitan una máquina que es un tren tan inmenso? A cambio tenía que pintar alguna cosa de la obra. Pintar cosas técnicas también me gusta mucho pero el gran reto es conseguir que las pinturas parezcan acuarelas y no informes técnicos. Prohibida la regla y el compás. Todo va a mano alzada y a ojo.

Teresa Romanillos i l'autor del blog davant d'una pila de dovelles

A la visita em va acompanyar la Teresa Romanillos, una vella amiga aficionada a la fotografia. Comparteix la visió estètica per les obres: amb la càmara li sap trobar valors plàstics als materials, la ferralla i les textures. Vam fer una pila de fotos.

En la visita me acompañó Teresa Romanillos, una vieja amiga aficionada a la fotografía. Comparte la visión estética por las obras: con la cámara le sabe encontrar valores plásticos a los materiales, la chatarra y las texturas. Hicimos un montón de fotos.

Teresa enfocant el cap visible de la tuneladora

Vaig començar i gairebé enllestir aquesta aquarel·la assegut a mitja alçada del pou, a la seva part posterior. L'escut que perfora, que mai es veu, estaria a l'altre extrem. Podeu apreciar les parets amb cables tensors, les travesses que diuen estampidors, la biga d'acer de la grua mòbil, la cua del tren que ha d'entrar en el túnel, amb  els dos vagons de transport de dovelles, i l'enorme cinta transportadora que evacua sense parar el material excavat i el treu fora del pou...

Empecé y casi terminé esta acuarela sentado a media altura del pozo, en su parte posterior. El escudo que perfora, que nunca se ve, estaría al otro extremo. Podeis apreciar las paredes con cables tensores, las traviesas que llaman estampidores, la viga de acero de la grua móvil, la cola del tren que ha de entrar en el túnel, con los dos vagones de transporte de dovelas, y la enorme cinta transportadora que evacua sin cesar el material excavado y lo saca fuera del pozo...

Tuneladora vista des de la part de darrera del pou

L'enginyer que havia comandat tota l'obra de construcció del pou,  Juan Carlos González, un home que havia patit molt mesos en un maremàgnum de fang i filtracions d'aigües, es va mostrar, a més de molt atent, molt sensible amb aquesta aquarel·la. Que algú s'interessi pel seu "monstre" des del punt de vista artístic, puc dir-ho amb certesa, entusiama als enginyers. Hi deixen moltes hores. Un cap d'obres ens va dir que es molt difícil desenganxar de la feina fora dels torns; que, en el temps lliure, hi ha qui truca cada dos per tres. L'obra és absorbent. Canvia el món -almenys el món físic...

El ingeniero que había dirigido toda la obra de construcción del pozo, Juan Carlos González, un hombre que había padecido muchos meses en un caos de barro y flitraciones de agua, se mostró, además de muy atento, muy sensible a esta acuarela. Que alguien se interese por su "monstruo" desde el punto de vista artístico -puedo decirlo con certeza- entusiasma a los ingenieros. Le echan muchas horas. Un jefe de obras nos dijo que es muy difícil desenganchar del trabajo fuera de los turnos; que, en el tiempo libre, hay quien llama cada dos por tres. La obra es absorbente. Cambia el mundo -al menos el mundo físico.

Pintat al fons del pou de la tuneladora

Aquesta altra, feta a casa a partir d'algunes fotos, és l'inici del túnel, l'estructura d'atac que hi ha a l'obertura. Tot aquest enorme bastidor d'acer es manté al principi, mentre no hi hagi prou túnel fet i mentre tot el tren de la tuneladora no pugui recolzar-se en el propi túnel de formigó ja ben ancorat...

Esta otra, hecha en casa a partir de algunas fotos, es el inicio del túnel, la estructura de ataque que hay en la obertura. Todo este enorme bastidor de acero se mantiene al principio, mientras no hay suficiente túnel construído y mientras todo el tren de la tuneladora no pueda apoyarse en el propio túnel de hormigón ya bien anclado...

Entrada del tunel, bastidor d'atac de la tuneladora

Aquesta altra és d'un altre dia que vaig tornar sol. Vaig demanar a un obrer que em fes la foto-testimoni. Estava assegut dins del túnel, entre les vies per on entren i surten els vagons.

Esta otra es de un día en que volví solo. Pedí a un obrero que me hiciera la foto-testimonio. Estaba sentado dentro del túnel, entre las vías por donde entran y salen los vagones.

Pintant dins de la tuneladora

En el lateral dret (de l'aquarel·la) podeu apreciar un sector corbat del túnel ja construit; a l'esquerra dues dovelles esperant torn per ser hissades i col·locades; la resta de l'estructura és part de la inmensa màquina que entra en la terra rodant sobre el propi túnel...

En el lateral derecho (de la acuarela) podeis apreciar un sector curvo del túnel ya construído; a la izquierda dos dovelas esperando turno para ser izadas y colocadas; el resto de la estructura es parte de la inmensa máquina que entra en la tierra rodando sobre el propio túnel...

L'entrada del tunel vista des de dins de la tuneladora

Al cap d'una bona estona de pintar, una sirena d'alarma amb llum taronja es va posar a xisclar. Poc després una sobtada pluja gairebé em dutxa sencer. Vaig apartar les coses i vaig aixugar-les. No m'hagués passat res greu si hagués estat sota just del doll, però ben segur que l'aquarel·la no estaria aquí. En el quadrant inferior dret del paper potser podreu apreciar les gotes de l'esquitxada...

Al cabo de un rato de pintar, una sirena de alarma con luz naranja empezó a sonar. Poco después una inesperada lluvia casi me ducha del todo. Aparté las cosas y las sequé. No me hubiera pasado nada grave si hubiera estado debajo del chorro, pero es fijo que la acuarela no estaría aquí. En el cuadrante inferior derecho del papel quizás podeis apreciar las gotas de la salpicadura...

La paradeta amb els estris

Ah!, no ho he dit, malgrat el nom oficial, a aquesta tuneladora els obrers li diuen "La Trini"...

¡Ah!, no lo he dicho aun, a pesar del nombre oficial, a esta tuneladora los obreros la llaman "La Trini"...