A l'alçada del barri del St Crist de la Grua hi havia aquesta passarel·la que, des de que se sabia que tenia els dies comptats, restava molt atrotinada. Al final, se'n va prohibir el pas. Aquest era un lloc relativament solitari, amb un estrany toc de romanticisme, flanquejat a una banda per eucaliptus, amb una rampa que ascendia gairebé entre les branques dels arbres. Per rematar, la vista des de la passarel·la eren les línies convergents de la perspectiva, amb unes postes de sol increïbles a la tardor.
L'aquarel·la, feta un matí de sol de diumenge dels que treballes amb autèntica fruició, es fixa en les línies brillants de les catenàries, i tota la feina està en anar reservant a mà el paper blanc que ha de representar el cable enlluernat. El paper és d'un bloc Arches.
 |
Passarel·la de ferro a l'alçada de c/ St. Crist |
 |
Passarel·la, amb detall dels tensors dels cables |
 |
Passarel·la, amb detall de les escales |
 |
Soldador desmuntant la passarel·la. |
Veure:
Allò que l'AVE s'endugué (1)
Allò que l'AVE s'endugué (2)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada