Els treballs i els dies (2): la planxa Works and Days (2): the iron

La planxa en la post

De la planxa a l'extrem de la post, tot una mena de símbol de l'ordre familiar, en vaig haver de fer dues versions. Aquesta segona és més acceptable però es diria que el propòsit de deixar la pinzellada solta se n'ha anat en orris... (Potser és una aquarel·la massa planxada?)

Una model diferent A different model

Muntsa, Gener 2013

A banda de l'estil -tipus les models que emprava Lucien Freud-, el que fa especial a la Muntsa és la passió amb la que posa. La sala d'apunts estava plena de gent en silenci. La postura del cos de la model es continua amb l'expressió del rostre i de les mans. Actituds de burla, desafiament, joc, ràbia i tendresa se suceeixen en la tarima.

A mi m'agrada col·locar tota la figura en el paper i fer-ho des del cap ben posat i sense deixar-me mans i peus si pots ser. La sessió constava de poses de 3, de 5 i 8 minuts. Total, 28 dibuixos. Vaig quedar esgotat. Penjo una tria dels apunts de 5' i de 8'.

Els treballs i els dies (1): la gaveta Works and Days (1): the drawer

Gaveta i estris de paleta

Veurem si podem seguir una sèrie de bodegons basats en el tema "els treballs i els dies".  De fet, l'anterior sobre la música ja podia ser el primer de la sèrie.
La idea era anar deixant solta la mà, menys protagonisme del llapis i més del pinzell. La preparació de les peces no va ser excessiva però la gaveta està recolzada en un pla inclinat per facilitar la vista i la il·luminació.

Melodía de arrabal Suburb melody

Planta abandonada de la Ros Casares en Montmeló

Túnel bajo la autopista, entre Parets i Montmeló

Línea de tren, entre Mollet i Montmeló

"Los arrabales han existido siempre, ya que forman parte del desarrollo de los núcleos de población. Actualmente utilizamos términos más concretos, distinguiendo por ejemplo "urbanizaciones", "polígonos", "ensanches" o "parques de actividades" para definir crecimientos planificados, o "barriadas", "suburbios", etc, para referirnos a áreas degradadas del límite de la ciudad, olvidando u obviando que el crecimiento sea o no controlado." (Vikipedia):

Para esta melodía vale la letra de Borges:

El arrabal es el reflejo de nuestro tedio.
Mis pasos claudicaron
cuando iban a pisar el horizonte
y quedé entre las casas,
cuadriculadas en manzanas
diferentes e iguales
como si fueran todas ellas
monótonos recuerdos repetidos
de una sola manzana.

(Fervor de Buenos Aires, 1923)

Para la música, desconsiderando la letra de amores nostálgicos porteños, puede seguir valiendo Gardel.

Las imágenes las pongo yo.

Carretera-polígono entre Montcada i La Llagosta

Carretera-polígono entre Montcada i La Llagosta

Línea de tren en el barrio de Sta María de Montcada

Calle Guillem de Montcada

Atardecer en el puente del AVE High-Speed Train bridge at sundown

Éste es mi río de siempre -el Congost- en mi puente de siempre. Pero hoy por este puente ha pasado el primer AVE que ha enlazado Barcelona con Girona. Lo acabo de ver en la tele y he pensado que sería buen momento para presentar esta acuarela. Está hecha en taller estas Navidades sobre unas fotos del mayo de 2012 en que capturé unos efectos de luces y reflejos de la puesta de sol que duran apenas unos minutos.

Atardecer en el puente sobre el Congost (AVE Barcelona-Girona)

Puestos a encontrar alguna alegoría del atardecer en el puente, la imagen podría representar esa tardanza con que llega la alta velocidad a Girona. Pero aunque en ocaso, la crítica no oculta la alegría...

Començant l'any amb música Starting the year with music

Un bodegó improvistat: a penes apartar algun element molest, no llapis, no pensar-s'ho massa... Mentres, la música anava sonant...

PS: Serà el principi d'una sèrie dedicada a Els treballs i els dies.