Google Website Translator Gadget

Industrial Series

Industrial Series
Tunelaodora en Montcada i Reixac

Human Figure Series (2016 et seq.)

Human Figure Series (2016 et seq.)
Marina

Helleborus in Black Series

dissabte, 5 de setembre de 2020

El bosc mediterrani (10): boira entre els arbres
The Mediterranean Forest (10): fog among the trees


Dos treballs diferents, el primer sobre un conjunt d'arbres a prop d'Òrrius, al Vallès Oriental, i l'altre per la ruta de la Dòvia, al Baix Camp (Tarragona). Ambdós presenten problemes tècnics també diferents. 

En el primer hi ha una simetria entre el quadrant superior esquerra i l'inferior dret en quant que estan enfocats, i una simetria en els altres dos quadrants tot formant una diagonal de boira. Es busca un efecte una mica màgic del bosc emboirat. 

La segona és una imatge habitual en els boscos amb boira, on les muntanyes de pedra anuncien la seva presència contundent sense gairebé distingir-se del fons blanquinós. No és clar com portar aquestes impressions subtils al paper.




divendres, 31 de juliol de 2020

Dues imatges del mar
Two images of the sea

Dues imatges del mar ben diferents. En una treballes l'aquarel·la més enllà de la "primera impressió", i de la segona, i en comptes de refusar-la perquè no has aconseguit el que volies, deixes que sigui ella qui porti el rumb, segueixes experimentant per veure on et porta i en què acaba. Sembla que acaba de nit!


L'altra és un apunt lleuger, fet amb uns pocs colors en la platja. Solen apreciar-se aquests exercicis directes, sense pretensions, que presenten les coses alleugerides de tot pes i fan descansar la mirada.



dijous, 25 de juny de 2020

El bosc mediterrani (9): un coll de muntanya
The Mediterranean Forest (9): A mountain pass


Seguint els camins de Colldejou (Tarragona) trobem boniques excursions, com la que puja al Cavall Bernat de Colldejou. Un dels camins ascendeix fins gairebé a tocar de la paret del Morral d'en Voltes i després tomba per acostar-se a la base del Cavall Bernat. L'aquarel·la es demora en un coll ombrívol, fresc, de terra fosca i pedrots al qual s'hi arriba després d'un empinat ascens -em penso que just el del Morral esmentat. El bosquet s'obre pas entre els còdols.

dijous, 11 de juny de 2020

Efectes de llum en el mar
Light effects at sea




Hi ha imatges d'una bellesa delicada en el mar, com aquests resplendors en la superfície que fan els rajos solars quan s'esmunyen entre núvols foscos. Les aquarel·les que tracten de reproduir aquest efecte són del gènere de "total control" -o gairebé-, és a dir, suposen una planificació minuciosa del procediment i tenir previst què pot passar. No sé si algun artista se'n surt sense construir-ho mentalment per avançada. El més fàcil és que se t'espatlli tot al primer descuit. Per la meva part constato que malgrat l'aparent simplicitat, dels cinc o sis intents amb temes similars només en puc penjar dos, i gràcies.

divendres, 15 de maig de 2020

El bosc mediterrani (8): definint formes
The Mediterranean Forest (8): defining shapes





El bosc com "allò sense nom" que fa de leit motiv de la sèrie del bosc mediterrani és, en el fons, el problema pictòric de representar "alguna cosa" amb cara i ulls a partir de l'experiència d'endinsar-se en un món poc definit. Es pot veure aquí més explicació (i en els comentaris). Amb l'aquarel·la, en el fons, desmentim sobre el paper allò que ens ha captivat en la realitat. En el treball que porto avui el desmentit és notable: hi ha el clàssic enfoc de dividir el tema en zones i el procediment de treballar les zones separada i progressivament. No és l'única manera de tocar l'aquarel·la, i per descomptat no és la més "solta", però és clar que volia evitar que el garbuix de branques i arbustos es convertís en un garbuix de pinzellades i taques que no mostressin res concret. L'atracció de la forma figurada ens condueix aquí. En definitiva, definint l'indefinible


Malgrat tot, estaria bé que en el fons se sentís un eco de l'experiència del bosc.

dilluns, 27 d’abril de 2020

El bosc mediterrani (7): boires
The Mediterranean Forest (7): mists



Als voltants de Colldejou (Baix Camp, Tarragona) el bosc emergeix de la boira a mig matí o a vegades al migdia, ...o no emergeix. Les masses flonges de cotofluix ressegueixen les valls, s'enfilen per les vessants o cauen a banda i banda de les collades.

La lenta dispersió de les boires planteja algunes dificultats tècniques a l'aquarel·la, el clàssic problema de representar el clar sobre fosc agreujat per ser un clar de vores difuses. Resulta interessant resoldre-ho. Ho hem volgut fer sense tèmpera, i -per circumstàncies- sobre un paper no massa predisposat a deixar-se remenar massa. Hi ha diversos procediments, reserva, pintura sobre mullat, aixecar pintura amb paper absorbent, i també blanc de Xina, aquí sí, en algunes branques del primer terme. Aquests exercicis de super-control del medi, amb cada pas ben pensat, també s'han de fer i són una altra dimensió divertida de l'aquarel·la.


dimecres, 15 d’abril de 2020

Polígon de Can Mas (Ripollet)
Can Mas Industrial Estate (Ripollet)


Uns altres espais que prenen un nou sentit des del confinament serien els llocs de treball. De ser el destí del patiment diari, podem arribar a veure'ls ara com a espais d'alliberament. I en els pobles i ciutats, les zones destinades específicament a la producció industrial són els polígons. Aquest que porto és el de Can Mas, a Ripollet, i és una imatge de carrer típic, que es pot captar des del parc superior de la Llacuna.

Un dia assolellat i polsós

Sobre l'aquarel·la cal dir que un tenia en el cap una d'aquelles imatges com "de País Basc industrial", grisa i plujosa; en canvi, la realitat que tenia a la vista potser sí era gris, però de dia assolellat, amb ombres marcades. Res a veure! Vaig arribar a un compromís entre les dues imatges barallades: seria un dia de sol però de gris polsós. Des del tancament, aquest dia lluminós ens convida al treball. Algú m'ha dit que sóc un poligonero de l'aquarel·la. Será eso

dilluns, 6 d’abril de 2020

El bosc mediterrani (6): en temps del confinament
The Mediterranean Forest (6): in the days of lockdown




En temps de romandre tancats, la sèrie del bosc, sense forçar res, pren nous matissos. Des de l'inici hem presentat el bosc com "allò sense nom", el lloc on no hi ha coses amb sentit o almenys no hi ha sentits saturats; el lloc on es pot retornar a una mena de "descans del sentit", per contraposició amb el món socialitzat, civilitzat i culturalitzat on et trobes a cada pas coses amb noms, amb funcions específiques, amb objectius per complir. El tancament, a vegades en el perímetre d'un pis o una habitació, és com el paroxisme del sentit definit, la constant repetició de les mateixes percepcions, els mateixos gestos i la difícil descoberta de novetats. Sens dubte la gent s'ha esforçat en trobar activitats fisiques i culturals amb les que combatre l'avorriment derivat. Però ens interessa l'explícita prohibició de no endinsar-se en el bosc. Per als qui funciona aquest reset del sentit, aquest confinament obre una nostàlgia major, i la sèrie es carrega de la mirada de l'anhel del presoner.

Hi ha encara una altra lectura per aquesta aquarel·la en concret. Hi ha dos grans objectes separats, el tronc del pi a l'esquerra i el gran arbust de la dreta. Conforme pintes es fa palès que la tria inconscient i el resultat no fan més que assenyalar aquesta separació mútua que trenca el tema per la meitat. I quan per fi t'adones li poses remei a base de lligar amb branques recíproques els dos subjectes aïllats...