Google Website Translator Gadget

dilluns, 6 d’abril de 2020

El bosc mediterrani (6): en temps del confinament
The Mediterranean Forest (6): in the days of lockdown




En temps de romandre tancats, la sèrie del bosc, sense forçar res, pren nous matissos. Des de l'inici hem presentat el bosc com "allò sense nom", el lloc on no hi ha coses amb sentit o almenys no hi ha sentits saturats; el lloc on es pot retornar a una mena de "descans del sentit", per contraposició amb el món socialitzat, civilitzat i culturalitzat on et trobes a cada pas coses amb noms, amb funcions específiques, amb objectius per complir. El tancament, a vegades en el perímetre d'un pis o una habitació, és com el paroxisme del sentit definit, la constant repetició de les mateixes percepcions, els mateixos gestos i la difícil descoberta de novetats. Sens dubte la gent s'ha esforçat en trobar activitats fisiques i culturals amb les que combatre l'avorriment derivat. Però ens interessa l'explícita prohibició de no endinsar-se en el bosc. Per als qui funciona aquest reset del sentit, aquest confinament obre una nostàlgia major, i la sèrie es carrega de la mirada de l'anhel del presoner.

Hi ha encara una altra lectura per aquesta aquarel·la en concret. Hi ha dos grans objectes separats, el tronc del pi a l'esquerra i el gran arbust de la dreta. Conforme pintes es fa palès que la tria inconscient i el resultat no fan més que assenyalar aquesta separació mútua que trenca el tema per la meitat. I quan per fi t'adones li poses remei a base de lligar amb branques recíproques els dos subjectes aïllats...


dijous, 12 de març de 2020

Un taller a l'escola Pau Casals
A workshop at the Pau Casals school


L'escola Pau Casals de Montmeló

La Joana Pardo, directora de l'escola Pau Casals de Montmeló, em va demanar de fer un taller en el context de la setmana cultural del Centre, dedicada a l'art. Em va agradar la idea. 

La veritat és que tota l'escola es va implicar de valent en les moltes activitats artístiques i no va quedar racó sense guarnir amb les obres i produccions de les noies i nois: semblava un autèntic museu.

Màscares, entre moltíssimes altres obres

La proposta era de fer aquarel·la. En nanos de 4t de primària la tendència natural és el color i encara no està ben assolida ni la idea de les proporcions ni gens la de perspectiva. Però em vaig preguntar què passaria si proposava un dibuix amb monocolor. Segurament em trobaria que farien el que volguessin però no estaria de més que ho escoltessin. Així doncs, en una petita xerrada prèvia vaig explicar la idea de pintar amb un sol color, i el perill que els quadres quedin "plans" si un no atén els tons, la "valoració tonal". Et trobes nens que ho enxampen a la primera. Uns altres aspectes per enfocar era triar el tema i estar concentrats en ell.

Super atents!

Però sobre tot la Joana valorava que féssim l'activitat i em veiessin treballar. Malgrat que el dia era nuvolot, vam sortir a les escales de l'entrada i els voltants i ens vam posar a la feina, cadascú amb la seva fusta, paper, llapis, goma, aquarel·les, pinzell, potet d'aigua, que les mestres del centre ja havien curosament preparat.

Dibuixant a l'entrada de l'escola
Asseguts a les escales
El grau d'atenció de la classe que em va tocar va ser molt elevat -la seva tutora deia que eren dels millors del cole-, cosa que fa l'experiència molt satisfactòria.

Exposició de les obres
I sorprenentment, algunes noies i nois van captar perfectament la idea i van presentar monocolors.

No només el monocolor, sino amb personatge inclós!
Un altre, afrontant un problema de dibuix important
En la línea d'explorar els tons
Les branques: va entendre perfectament que els clars en aquarel·la s'han de "reservar"
La meva, amb el sèpia habitual

dilluns, 17 de febrer de 2020

El bosc mediterrani (5): lleu boira matinal
The Mediterranean Forest (5): light morning fog




Pels nadals i el gener molts dies la boira s'instal·la durant bona part de la matinada i matí a les muntanyes de Tivissa-Vandellós i a la Serra de Llaberia. Si hi ha sort escampa al migdia, sobre tot quan més a prop de la costa. El bosc combina el pi amb l'alzinar i les brolles. Aquesta zona, on el bosc alterna amb cingles calcaris, i malgrat ser d'alçades discretes, té alguna cosa de grandesa poc reconeguda. La boira li dóna una majestat silenciosa.


En l'aquarel·la hem volgut representar una lleu boira matinal. Amb el color violeta volia suggerir una mena de letargia hivernal del bosc.



dijous, 6 de febrer de 2020

Música a la Mitja Marató de Granollers
Music at the Granollers Half Marathon


El diumenge 2 de febrer es va celebrar la 34ª edició de la Mitja Marató de Granollers.


Els 21 km. i escaig d'esport esforçat pels carrers de la ciutat s'amenitzen amb diversos grups d'animació. Aquí tenim els alumnes de l'escola de música L'Orquestra.

El professor de guitarra Albert Faz acompanyant -en aquest cas amb el baix- un combo de l'escola.


El professor de baix Bernat Guardia, amb un dels seus grups


Enmig de l'enrenou de corredors i músics, i amb un sol molt agradable, vaig dibuixar algun dels grups que actuaven: a diferència dels corredors -que els veus passar en un tres i no res- els músics tenen l'avantatge d'estar força quiets i deixar-se dibuixar.


Si el que toquen t'emociona, la mà que dibuixa s'encomana de la música. Algun dia això ho haurem d'explicar.


El de la barba és el professor Joan Pérez



No és la primera vegada que dibuixo músics als carrer.

dissabte, 4 de gener de 2020

El bosc mediterrani, 4: l'obaga
The Mediterranean Forest, 4: the shady area


En les zones obagues o en les vessants humides de la serralada litoral s'hi fa la comunitat vegetal anomenada alzinar amb marfull. La clàssica obra de Francesc Masclans per identificar arbres, arbustos i lianes (Centre Excursionista de Catalunya, eds. a partir de 1958), descriu aquest tipus de vegetació com el bosc d'alzinar típic. Compta, sobre tot, amb alzina de fulla estreta (encina), aladern fals (falsa aladierna) i arboç (madroño), i amb els arbustos marfull (durillo) i galzeran (brusco); pel que fa a lianes cita el lligabosc mediterrani (madreselva), l'englantina (rosal silvestre), i altres espècies. En la zona del Vallès Oriental que hem observat era abundós l'aritjol (zarzaparrilla) i l'heura (hiedra).




En realitat, la gent de ciutat coneixem poc i identifiquem malament aquests arbres i arbustos tan comuns. La manca de nom ens porta a una manca de discriminació. El buit de conceptes ens ho posa fàcil per interpretar la sensació de bosc com a "allò sense nom". En realitat, pot no tractar-se només d'un efecte feliç i simple de la ignorància: fins i tot el botànic pot entrar al bosc sense la mirada botànica i deixar-se dur per l'experiència del fluir natural previ al sentit que hi posem els humans. O es pot intentar, si més no.

L'aquarel·la, experimentant aquesta vegada amb el blau Prússia i el vermell anglès, explora la sensació d'humitat, i de garbuix de branques i branquillons.

diumenge, 1 de desembre de 2019

El bosc mediterrani, 3: sol de novembre
The Mediterranean Forest, 3: November Sun




Amb només tres colors -i una mica de blau pel cel- la impressió cromàtica és ben diferent que amb dos. Sembla poder-se representar ja tots els colors -dins de certa sobrietat, és clar. A la netedat li queda camí per recórrer però de la composició n'estic força satisfet.
La dificultat del quadre són els punts clars sobre fosc, i tot aquarel·lista sap que els recursos són o pintura opaca, o goma de reserva o potser color de cera clara que fa una mena de reserva o de tècnica mixta. Aquí ens hem tirat per la primera solució. A canvi s'obté una vibració de les masses vegetals dels brucs semitransparents que contrasta amb els troncs massissos dels pins.

dimecres, 20 de novembre de 2019

El bosc mediterrani, 2: en groc
The Mediterranean Forest, 2: in yellow



Segona versió de la mateixa escena, en groc.

El pur grafit deixava aquell ambient emboirat de gris del treball anterior, cosa que oferia un efecte interessant. Ara bé, si li passes la goma d'esborrar l'aixeques una mica i això ja no agrada tant. Per si de cas li he posat una capa fina de fixador. I en aquesta segona versió, a més del grafit he emprat una aquarel·la de bona qualitat per les zones realment fosques.

Continua la recerca que persegueix realitzar la impressió de "tema sense-nom" però intentant evitar la brutícia. Es podria dir que quan treballes la part, no trobes cap diferencia amb treballar una forma no-figurativa, mentre que només el conjunt mostraria aquí el bosc. Però això estaria mal dit: sempre l'obra és "abstracta" i sempre les parts engendren "un problema de composició", i només una mirada de conjunt que persegueix trobar una escena figurativa converteix les taques, línies i formes en objectes.

dimarts, 12 de novembre de 2019

El bosc mediterrani
The Mediterranean Forest




En l'anterior entrada parlava -sobre tot en els comentaris- de com el bosc funciona per a la consciència com a cosa sense massa conceptes. En aquest treball encetem una recerca plàstica que no se centra en els paisatges macos i ben posats, com de pessebre, sinó justament en el que es troba de normal el caminant quan entra en el bosc: una espessor de branques i matolls sense nom.

El repte en aquarel·la seria reflectir el sense-nom sense caure en la brutícia de les capes de pigment que crida als aquarel·listes com les sirenes d'Ulisses.

Per als seguidors més antics puc dir que aquest bosc mediterrani arriba empeltat de les llavors vegetals del planeta Helleborus o del Helleborus in black.

Empeltat o no, ja anticipo que el repte costarà. Ja es veu.

dilluns, 30 de setembre de 2019

La calor, 4. El bosquet i el camí
The Heat, 4. The Grove and the Path



Tot acceptant que un bosquet mediterrani no és una jungla penso que enfonsar-se en la boscúria -això que podríem dir "emboscar-se"- és l'experiència del retorn al caos. La natura que t'envolta aleshores gairebé no té nom, o té nom a mínims -arbre, troncs, pedres- però res està ordenat, ni disposat a finalitats específiques, ni el garbuix de branques i bardisses es pot fàcilment descriure.

Aquí hi ha un "camí" que absorbeix el sentit del bosc: lloc per on transita la gent. L'experiència de l'home de camp que hi treballa deu ser molt altra, veient i nomenant en funció d'interessos més definits; o la mirada del científic, etc. Però, sobre tot, molt diferent és la nostra experiència comuna d'habitar la ciutat on cada cosa està descrita, definida, subdividida en parts i el seu funcionament forma part de processos amb finalitats: semàfor, tràfic, "prohibit passar", etc.

Es diu que passejar pel bosc és relaxant perquè no hi ha sorolls, o pel retorn a la natura. No em sembla gens clar que la natura fos relaxant si hi tornéssim de debò. Em penso que passejar pel bosc és sobre tot "descansar del sentit" -no dels sentits o de les sensacions, que potser també-, sinó descansar del significat de les coses, alliberar-se del sentit atapeït que tenen en la civilització i tornar al món sense noms -almenys en una petita dosi-.


L'aquarel·la com a tècnica no sé si s'adiu amb la representació del caos sense nom. La netedat i simplicitat amb la que has d'explicar les coses xoca amb la confusió del que tens davant. Com et passis una mica, aviat et queden massa capes, la làmina comença a protestar dels pigments acumulats. Em penso que aquí em vaig aturar quan la pintura ja s'estava queixant. Sempre et queden reptes per davant.



dissabte, 28 de setembre de 2019

La calor, 3. El bosquet de pins
The heat, 3. The Pine Grove

La pineda de pi roig tolera la sequedat de l'estiu. La solitud dels troncs verticals -en competència per pujar- deixa bategar una munió de vides petites que brunzeixen en l'aire calent.


L'austeritat del bicrom volia reflectir la sobrietat del paisatge, la seva soferta permanència.

En aquest altre, s'alia un altre discret bicrom amb el grafit -el qual recorda l'escorça renegrida dels troncs. Amb tanta línia clara sobre fosc no pots evitar la invasió de la témpera que empasta l'obra. La manca de lleugeresa del medi opac potser combina bé amb la impressió de calor.


En aquest tercer bosquet, pla i erm de sotabosc, el mateix bicrom abandona el grafit i lliga més harmònicament amb un sèpia.