Google Website Translator Gadget

Industrial Series

Industrial Series
Tunelaodora en Montcada i Reixac

Human Figure Series (2016 et seq.)

Human Figure Series (2016 et seq.)
Marina

Helleborus in Black Series

dimarts, 10 de novembre de 2020

La branca que mira a l'espectador
The branch that points to the viewer

 

Em plantejava l'exercici de representar un objecte llarg com una branca d'arbre quan la forma està en la línia visual de l'ull, és a dir, perpendicular al pla del paper. 

La primera aquarel·la és un pi amb branques força seques. Part del problema consisteix en que, segons les lleis de la perspectiva, la punta de la branca més propera a l'ull hauria de ser més gruixuda, mentre que, segons la biofísica, la branca sempre és més gruixuda en el seu naixement. S'hi suma que la branca triada és molt llarga i retorçada i sembla figurar un pes impossible de sostenir. La contradicció la resolen les càmeres, per exemple, triant un enfoc i mostrar la profunditat amb el desenfoc de la resta. Tanmateix aquí hem seguit amb interès tota la branca. La llicència artística, a més, passa per una tria de colors més aviat dramàtica, fins i tot agònica. 

 


La segona és una imatge més onírica, on les branques es treballen com si fossin textures carnals i sinuoses però contrastant amb la irrealitat del paisatge.

dimarts, 6 d’octubre de 2020

Notes d'aquarel·la a la platja
Watercolor notes on the beach

 


L'estiu sembla que ens ha deixat, tot i que algun dia la calor repunta. Serà prou com per tornar a la platja? 

 

Amb el record de les llargues tardes que la gent baixem a la platja per gaudir de la brisa, aquí deixo algunes poques notes de color de l'estiu.

En aquests primers usava un paper de mida minúscula (quartilla) que m'havien regalat, i em trobava força encongit. Vaig usar després una mida dinA4. Tot i que la qualitat dels apunts no depèn gens d'això, sí la comoditat del pintor.




dissabte, 5 de setembre de 2020

El bosc mediterrani (10): boira entre els arbres
The Mediterranean Forest (10): fog among the trees


Dos treballs diferents, el primer sobre un conjunt d'arbres a prop d'Òrrius, al Vallès Oriental, i l'altre per la ruta de la Dòvia, al Baix Camp (Tarragona). Ambdós presenten problemes tècnics també diferents. 

En el primer hi ha una simetria entre el quadrant superior esquerra i l'inferior dret en quant que estan enfocats, i una simetria en els altres dos quadrants tot formant una diagonal de boira. Es busca un efecte una mica màgic del bosc emboirat. 

La segona és una imatge habitual en els boscos amb boira, on les muntanyes de pedra anuncien la seva presència contundent sense gairebé distingir-se del fons blanquinós. No és clar com portar aquestes impressions subtils al paper.




divendres, 31 de juliol de 2020

Dues imatges del mar
Two images of the sea

Dues imatges del mar ben diferents. En una treballes l'aquarel·la més enllà de la "primera impressió", i de la segona, i en comptes de refusar-la perquè no has aconseguit el que volies, deixes que sigui ella qui porti el rumb, segueixes experimentant per veure on et porta i en què acaba. Sembla que acaba de nit!


L'altra és un apunt lleuger, fet amb uns pocs colors en la platja. Solen apreciar-se aquests exercicis directes, sense pretensions, que presenten les coses alleugerides de tot pes i fan descansar la mirada.



dijous, 25 de juny de 2020

El bosc mediterrani (9): un coll de muntanya
The Mediterranean Forest (9): A mountain pass


Seguint els camins de Colldejou (Tarragona) trobem boniques excursions, com la que puja al Cavall Bernat de Colldejou. Un dels camins ascendeix fins gairebé a tocar de la paret del Morral d'en Voltes i després tomba per acostar-se a la base del Cavall Bernat. L'aquarel·la es demora en un coll ombrívol, fresc, de terra fosca i pedrots al qual s'hi arriba després d'un empinat ascens -em penso que just el del Morral esmentat. El bosquet s'obre pas entre els còdols.

dijous, 11 de juny de 2020

Efectes de llum en el mar
Light effects at sea




Hi ha imatges d'una bellesa delicada en el mar, com aquests resplendors en la superfície que fan els rajos solars quan s'esmunyen entre núvols foscos. Les aquarel·les que tracten de reproduir aquest efecte són del gènere de "total control" -o gairebé-, és a dir, suposen una planificació minuciosa del procediment i tenir previst què pot passar. No sé si algun artista se'n surt sense construir-ho mentalment per avançada. El més fàcil és que se t'espatlli tot al primer descuit. Per la meva part constato que malgrat l'aparent simplicitat, dels cinc o sis intents amb temes similars només en puc penjar dos, i gràcies.

divendres, 15 de maig de 2020

El bosc mediterrani (8): definint formes
The Mediterranean Forest (8): defining shapes





El bosc com "allò sense nom" que fa de leit motiv de la sèrie del bosc mediterrani és, en el fons, el problema pictòric de representar "alguna cosa" amb cara i ulls a partir de l'experiència d'endinsar-se en un món poc definit. Es pot veure aquí més explicació (i en els comentaris). Amb l'aquarel·la, en el fons, desmentim sobre el paper allò que ens ha captivat en la realitat. En el treball que porto avui el desmentit és notable: hi ha el clàssic enfoc de dividir el tema en zones i el procediment de treballar les zones separada i progressivament. No és l'única manera de tocar l'aquarel·la, i per descomptat no és la més "solta", però és clar que volia evitar que el garbuix de branques i arbustos es convertís en un garbuix de pinzellades i taques que no mostressin res concret. L'atracció de la forma figurada ens condueix aquí. En definitiva, definint l'indefinible


Malgrat tot, estaria bé que en el fons se sentís un eco de l'experiència del bosc.

dilluns, 27 d’abril de 2020

El bosc mediterrani (7): boires
The Mediterranean Forest (7): mists



Als voltants de Colldejou (Baix Camp, Tarragona) el bosc emergeix de la boira a mig matí o a vegades al migdia, ...o no emergeix. Les masses flonges de cotofluix ressegueixen les valls, s'enfilen per les vessants o cauen a banda i banda de les collades.

La lenta dispersió de les boires planteja algunes dificultats tècniques a l'aquarel·la, el clàssic problema de representar el clar sobre fosc agreujat per ser un clar de vores difuses. Resulta interessant resoldre-ho. Ho hem volgut fer sense tèmpera, i -per circumstàncies- sobre un paper no massa predisposat a deixar-se remenar massa. Hi ha diversos procediments, reserva, pintura sobre mullat, aixecar pintura amb paper absorbent, i també blanc de Xina, aquí sí, en algunes branques del primer terme. Aquests exercicis de super-control del medi, amb cada pas ben pensat, també s'han de fer i són una altra dimensió divertida de l'aquarel·la.