 |
| Llegums Guitart amb Gust |
Quan vaig tenir clar que l'exposició de mercats seria en el Mercat de la Guineueta, en Nou Barris, em vaig deixar inspirar per alguns temes del propi mercat i van sortir quatre nous treballs.
Potser el més original va ser aquesta aquarel·la enfocada en les olles de la parada de llegums i plats cuinats Guitart amb Gust. Aquí s'exploren les possibilitats de les aquarel·les que granulen, però posades al servei d'un tema i no simplement rendint-se al pur efectisme. Aquests pigments, usats amb moderació, suggereixen les textures de les olles i el vapor de l'espai.
Com sabia que aquí els personatges s'hi reconeixerien vaig tenir cura que tots s'hi assemblessin, malgrat que, en l'origen, en Josep estava per a omplir i equilibrar la composició.
De la mateixa manera, tothom va reconèixer la Rosa de Peixos Neus, amb el seu inconfusible gest amb el ganivet del peix.
Tanmateix, el protagonisme del quadre oscil·la entre els personatges -compradors i venedors- i els peixos posats a l'aparador, en especial aquí aquests pops sucosos, sinuosos i lluents que criden l'atenció. De fet, tota l'expo oscil·la entre mostrar l'aspecte econòmic-social dels mercats i l'impacte visual de les natures mortes.
Un altre muntatge deliberat va ser unir en una mateixa composició en Victor de la fruiteria amb la Marta de la Ragazza, i en aquest cas idea va començar ja a l'hora de fer les fotos.
I malgrat fer-los posar, cap foto és allò que es veu en la pintura. Finalment combines elements d'aquí i d'allà, modifiques el braç, les postures dels personatges, sobredimensiones les cireres, etc. La idea de la suposada clienta amb el ventall i el venedor oferint cireres em semblava suggerent. Realment s'ajunten aquí dos gèneres ben diferents: el de les natures mortes clàssiques -en aquest cas amb cireres i figues- i les pintures costumistes carregades de relat implícit.
De manera excepcional, pintar l'exterior del Mercat s'ha de veure com un petit homenatge. La imatge està muntada a partir d'una pila de fotos i proposant una il·luminació una mica diferent a la que havia vist.
Per no limitar-me a la geometria de l'edifici vaig farcir-lo amb molta gent. Per suposat, quins personatges i on s'havien de col·locar està decidit per raons de composició.
Amb un fragment d'aquesta aquarel·la vaig muntar després el cartell.
En l'expo encara hi havia un altra aquarel·la inèdita que no pertany a la Guineueta sinó al mercat de Santa Caterina. Es una parada on el venedor i el fons romanen en la foscor mentre que els formatges s'amunteguen davant oferint els seus sabors.
A banda de voler fer venir gana a l'espectador, l'interès aquarel·lístic també es posa en el vidre de l'aparador que reflecteix la il·luminació del mercat.
