Google Website Translator Gadget

dimarts, 27 de desembre de 2011

Models de tardor (i 4): Virgínia i model sobre verd
Autumn models (&4)

Acabo la sèrie.
El divendres que vaig pintar aquesta aquarel·la, Virgínia va patir amb la posa. Posar tres hores durant sis dies no té res de fàcil, i al final de la setmana s'acusen les tensions musculars. Si repasseu el blog la trobareu en més llocs.

Virgínia, Desembre 2011


No he aconseguit el nom d'aquesta model. Si el trobo el posaré. La posa i l'aquarel·la m'agraden força.

Model sobre tela verda, setembre, 2011.

divendres, 23 de desembre de 2011

Models de tardor (3): Marta, Sophie i Ayelén
Autumn models (3)

Marta és l'única catalana que ha passat per la sala de posa fixa aquesta tardor.

Marta, desembre 2011


Sophie pertany al mateix grup que Natalia i Elena, al Laboratori de dibuix del qual parlava en la primera entrada de la sèrie. Ens va regalar aquesta estupenda posa d'esquena. Està pintada en paper fet a mà de la marca Aquari.

Sophie, novembre 2011

De Ayelén he retallat només el cap. La figura semblava raonablement pintada però quan me'n vaig adonar... també havia quedat desproporcionada, petita en relació al cap... o el cap massa gran! Què li farem! (amb el Gimp vaig remenar la imatge fins obtenir una versió ajustada a com haurien d'haver estat les coses però millor no publicar coses falses...)

Ayelén, novembre 2011

dimarts, 20 de desembre de 2011

Models de tardor (2): Frédérique i Marisol
Autumn models (2)

Frédérique és francesa. Vaig sentir a dir a un company de la sala que era bretona.

Frédérique, desembre 2011


detall del tors

Crec que la següent aquarela, de finals d'Octubre, correspon a Marisol (una noia em penso que xilena, però si no fos així, ja rectifcaré). L'aquarel·la està feta amb paper fet a mà, de la marca Aquari. En esborrar algunes ratlles a llapis en sec es va endur part de la pintura i el rostre va sortir una mica dur (res a veure amb la model, de pell més aviat fina!).

Marisol, Octubre 2011

diumenge, 18 de desembre de 2011

Models de tardor (1): Natalia i Elena
Autumn models (1)

Aniré pujant els treballs al Cercle St. Lluc d'aquesta tardor. Els he reunit per models femenines.

Natalia, Novembre del 2011

Es dona la circumstància que Natalia i Elena són companyes en un projecte de Laboratori de Dibuix on fan sessions de models en moviment. Aquest és l'enllaç.

Elena, Setembre del 2011


Elena, detall del cap.

dilluns, 12 de desembre de 2011

Estiu a l'Ametlla
Summertime in Ametlla

Ja les primeres neus han arribat al país. Tenia pendent aquests dibuixos de l'Ametlla de Mar que ara semblen fer de contrapunt.

Barques al moll de l'Ametlla (agost 2011)


Plaça Joan Miró (Ametlla de Mar)
La tarda estava nuvolada. Un nano va deixar la bicicleta tirada i em va semblar que venia oportuna a completar el tema!

La façana marítima del port de l'Ametlla (dos fulls)
 Aquest dibuix està fet en dos dies diferents en fulls oposats de la llibreta d'espiral; això sí, a la mateixa hora. En l'edifici dels arcs, a la dreta, a peu de carrer, hi ha el Centre d'Interpretació de la Pesca on tenia exposats dibuixos i aquarel·les d'altres anys.

Barques amb fanals de pesca

Gairebé des del mateix lloc que el dibuix anterior, tombant el cap, vaig fer en un altre moment aquest dels fanals de les barques de pesca. Aquests fanals són una mena d'ulls obsessius del mar que entabanen els peixos...

La anècdota més bonica amb els dibuixos va venir d'aquest últim, els darrers dies de l'estiu. El banc de l'esquerra el van ocupar unes noies adolescents que s'hi van passar tota l'estona. Jo les dibuixava, i als ocupants dels altres bancs. Però una parella d'avis que estava "fora de focus" es va adonar que els hi estava dibuixant la seva placeta! Els hi feia tanta il·lusió que va ser fàcil arribar a un acord i s'en van endur el dibuix allà mateix... "Llàstima que no sortim nosaltres" -anaven dient. Un altre any serà!

Plaça de l'Alguer

dilluns, 5 de desembre de 2011

Model masculí
Masculine model

Cada tres setmanes amb model femenina sol haver-hi una setmana amb model masculí. He fet una tria de diversos anys.
Model assegut al terra (Novembre 2011)
El color de la pell del model, a banda dels clàssics problemes d'il·luminació que tenim al St. Lluc, realment canvia en les cames. (O a mi m'ho sembla: en qualsevol cas està fet a propòsit).

Setembre, 2011
 En bona part, la presència del model orienta l'actitud que tens amb la pintura que fas.

Gener, 2010
En aquest treball més antic es pot apreciar el dibuix a llapis aquarel·lable. Del mateix model amb la mateixa pose, vaig fer al dia següent aquesta altra des d'un altre angle:
El mateix model, canvi d'eix (Gener, 2010)
Maig, 2010
Juny, 2010
Model amb màscara (març 2010)
Primer pla (setembre, 2010)

dimarts, 29 de novembre de 2011

Cuatro variaciones para violín en témpera (2001)
Four variations for violin in tempera (2001)


Esto tiene más de diez años. Son variaciones en gouache o témpera sobre un montaje de taller, todas del 2001. 
Violín y arco, 4ª versión (pensando en Juan Gris)
¿Por qué ahora? En los comentarios a los pecados capitales salió el tema de las témperas y esto me hizo recordar que tenía unos ejercicios de antes de meterme en acuarela. 

1ª versión (figurativa)
Yo creo que el paso de la pintura opaca a la acuarela es traumático si estás acostumbrado a los recursos de lo primero. Los primeros trabajos en el medio transparente son como un regreso a los inicios más balbuceantes... todo queda sucio, y va para años...
Por otro lado, no sé cómo se podría pintar una acuarela cubista sin tenerla perfectamente concebida y prediseñada en la cabeza puesto que lo fundamental del ejercicio cubista me parece que es ir tanteando los planos a la búsqueda de un equilibrio que nunca se te da regalado, que hay que ir ensayando... O sea, en el terreno técnico, hay que ir cubriendo las capas con otras distintas y ver qué pasa. Mucho mirar desde lejos, cambiar... Creo que no hay acuarela cubista por eso.
Nota: buscando en google "cubist watercolour" alguna cosa se puede rascar...pero poco. Lo dicho: me parece que hay que tenerla ya precocinada.
Esto, en cambio, son posibilidades de la témpera.

3ª versión (pensando en Boccioni)
2ª versión (pensando en algunas obras de P. Klee)

dimarts, 22 de novembre de 2011

La tuneladora de Montcada sale a la luz
The Montcada TBM comes out to the light


A finales de septiembre de 2011 la tuneladora de Montcada i Reixac que perforaba el túnel del AVE hasta Barcelona alcanzó el pozo de extracción.

Escudo de la tuneladora en el pozo de extracción

Quizás alguno de los seguidores del blog recordais que había estado pintando en el pozo de ataque en los primeros meses de perforación y que había hecho tres acuarelas para Adif. En aquella visita, el ingeniero Jefe de Obra del pozo, Juan Carlos González, quedó maravillado con que alguien pudiera ver con ojos artísticos "su" inmensa criatura subterránea. En realidad nuestro asombro, por motivos distintos, era recíproco...

El autor con Miguel, uno de los encargados de la tuneladora (foto T. Romanillos)

Poco después él cambió de destino y nos intercambiamos alguna carta amistosa. Recientemente, me ha escrito desde Málaga para comunicarme algunas novedades. Aunque ya no trabaja para la UTE AVE Trinidad, fue invitado al cale del túnel por el jefe de Producción, D. Angel García Fierro, que condujo la máquina descomunal hasta la luz.
Este es el único momento en que la tuneladora muestra su rostro verdadero, el enorme escudo dentado de más de 11 metros de diámetro que roe la última pared de cemento y se abre paso al pozo, abierto al cielo. Ese es un momento glorioso para todos los que siguen el avance obstinado de la máquina. Tiene algo de parto.
Los ingenieros Juan Carlos González y Angel García
Juan Carlos me envió una video amateur de ese momento y la foto con el colega delante del escudo detenido. La verdad es que hay bastantes imágenes por internet de instantes similares, algunas de buena calidad, pero este video venido de un amigo implicado directamente en el suceso me parecía tener un valor sentimental añadido. Siempre había pensado que se podía intentar pintar el escudo de la tuneladora y ahora, con este material, era el momento. Saqué varias capturas de pantalla del video, manipulé algo la perspectiva del pozo y he intentado dar una visión acuarelística del asunto.
Lo que pintas ha de parecerse si ha de tener cierto valor testimonial... pero ha de seguir ciertas pautas de libertad... La verdad es que este tema es tan concreto y especial que no hay referencias ni para inspirarse ni para valorar si aciertas con el enfoque. En cualquier caso, ahí está.

dimarts, 15 de novembre de 2011

Pluja al Vallès
Vallès in the rain


Porta dies plovent. Des de dins del cotxe, assegut al seient del copilot, encenent el neteja-parabrises de tant en tant, vaig pintar fa una setmana aquesta aquarel·la d'una borda a la Roca del Vallès, en mig dels camps. Al fons s'albira la urbanització de Can Colet.


Des del final del carrer Tenor Viñas, La Roca del Vallès

dimarts, 8 de novembre de 2011

Pobles de Tarragona
Tarragona towns

He fet una tria de dibuixos de pobles de Tarragona. Els que van amb sèpia són d'aquest estiu però n'hi ha d'altres anys...

Cornudella del Montsant (Priorat), façana de l'Església de Sta. Maria
Les senyores que es van asseure al banc de la façana de l'església a petar la xerrada em van anar de perles !


Cambrils, Plaça Espanya


El nucli urbà de Cambrils té sabor de poble i es troba relativament lluny de les platges.


Miami Platja, Avinguda Barcelona (1)
Miami, en canvi, no té cap aspecte de poble. El més característic es l'Avinguda Barcelona, que és de fet la N-340 amb botigues a banda i banda.

Miami Platja, Avinguda Barcelona (2)

Mont Roig del Camp és el municipi al qual pertany el nucli turístic de Miami. Joan Miró va passar llargues temporades al poble on el seu pare tenia una masia.

Mont-roig del Camp, amb l'Església de St. Miquel

Altafulla, Vila Closa
La Vila Closa d'Altafulla és la part antiga del poble, amb l'Església de St. Martí, restes de muralles medievals i cases vuitcentistes.


Ermita de Santa Marina (Pratdip)
L'ermita de Sta. Marina, a pocs quilòmetres de Pratdip, és popular per les seves abundoses fonts. Té també un restaurant i una zona de barbacoes.

Tarragona, Balcó del Mediterrani
Sens dubte, un dels passejos favorits de tarragonins és caminar per la seva Rambla fins arribar a l'impressionant balcó del Mediterrani. Aquí, assegut a les escales, no he agafat la platja del Miracle sinó el complex industrial, ferroviari i portuari. (M'encanten aquests embolics... tot i que el resultat és una mica confús)
Tarragona, Plaça dels Carros
 Tot i que aquesta tinta de la Pça. dels Carros ja és una mica antiga, sempre em va fer gràcia...

Falset (Priorat), PLaça de la Quartera
La Plaça de la Quartera de Falset és molt bonica. Està envoltada de porxos i s'hi celebra el mercat.

dimarts, 1 de novembre de 2011

Pecados capitales (y 7): la gula
Deadly sins (&7): gluttony

...Una idea para la gula... ¿No viene a la cabeza un bodegón cargado de comida...? 

La gula (papel Meirat hecho a mano)


Comentario
Para la gula me puse como única condición no pintar nada de comida. En parte por evitar el lugar común, en parte porque ya había comida en otros pecados. Se quedó la última a la espera de una idea feliz. Finalmente, una tomó cuerpo. El resultado es una gula moderna que alude al consumo, a nuestra sociedad del petróleo, del automóvil y del frenesí.

***

Lo concebí como un bodegón, es decir, una naturaleza muerta, un conjunto de objetos reunidos con valor simbólico, y no tanto una escena en una gasolinera. Pero aunque sería una obra de estudio, uno se había de documentar.

Me fui a la gasolinera del pueblo. Se lo expliqué a los empleados. Tres o cuatro automovilistas me dejaron tomar fotos mientras repostaban con el surtidor en mano. "¿Me permite hacer una foto poniendo gasolina? Es para hacer una acuarela. No se va a ver a nadie". Dejo a la imaginación de mis lectores la cara que pone la gente... pero no hubo problema.

En casa vino la segunda parte. Ninguna foto era la acuarela. Había que combinarlo todo en una perspectiva extraña para que se viese el boquerel, la manguera, el depósito, el coche, los surtidores, la salida a la luz de la gasolinera... y encima que pareciese una acuarela...
Por el camino surgió una inquietante idea secundaria además de la gula del coche: que toda la gasolinera tenía que parecer una enorme boca con gula, vista desde dentro y enfocando al exterior...

Hice una primera versión que también estuvo casi un mes en barbecho... que también fue retocada con témpera... pero ni por esas.. Hice una segunda versión más limpia que es la que presento.
Pecados capitales: toda la serie

Lujuria

Ira

Avaricia

Soberbia


Envidia


Pereza


Gula