Google Website Translator Gadget

diumenge, 30 de gener de 2011

Figura femenina asseguda
Seated female figure

Ja he comentat que la posa fixa per pintar és dura de mantenir. Sovint postures còmodes i fàcils d'aguantar que es posen el dilluns donen problemes musculars durant la sessió del dijous... Com la posa no és privada per al pintor i s'ha d'acomodar a un horari públic, es busquen la major part de les vegades figures assegudes que els models hi puguin romandre tres hores, sis dies per setmana...

Dona amb cinta al cap (des. 2010)

Dona amb cinta al cap (detall)
Tot i això, cada model és una persona diferent, i això es trasllueix en l'actitud que té en relació a la posa... Pintant mai tens les mateixes sensacions...

Model al sofà (març 2010)

Dona asseguda a la cadira (març 2010)

Noia amb bata (juny 2010)

Model amb la mà al coll (des. 2009)
Model amb plat (maig 2010)
Veure també:
Figura en aquarel·la
Figura femenina ajeguda

dissabte, 29 de gener de 2011

Ingeniería de Ferrovial: el soterramiento del tren
Ferrovial engineering: the train tunneling

La empresa Ferrovial-Agromán es la encargada de ejecutar el tramo de la línea de Alta Velocidad al paso por Montmeló-Montornés. Desde el 2007, la presencia de las obras se fue haciendo semana a semana más inevitable.  Llegó un punto que pasear por la calle era toparse con la aparatosa realidad de la transformación urbana, una  zanja recta que atraviesa el pueblo y lo divide decididamente en dos orillas.

Excavadora delante de la Ros Casares

La división del pueblo, tras la demolición del puente viejo, se convirtió en un hecho gravoso, lleno de inconvenientes para los vecinos.

Trabajos nocturnos de retirada del viejo puente sobre la vía
En estas circunstancias, uno, que ya había renunciado a pintar temas rurales idílicos cuando salía andando de casa, y había optado por aprovechar la realidad que tiene delante de sus narices, hubo de dar un paso más y admitir que aquel desplegamiento de una especie de ejército motorizado también podia tener su  interés artístico...


El corte que atraviesa Montmeló (1ª versión)

La línea de la obra (2ª versión, con pilotadora)

Era también inevitable que, tarde o temprano, los ingenieros de Ferrovial tuvieran conocimiento que les estaba pintando sus cosas. A propósito de la exposición "Montmeló, carrers i màquines", en la fiesta del Sant Jordi del 2009, el alcalde Manuel Ramal me presentó a Elena Peyró, jefa general de la obra, a quien gustó mucho la idea. Después, conocí a Ignacio Hérraez, jefe de Producción de Estructuras y más adelante a Ignació López, que es Jefe de Obras, y a otros encargados de la obra, todos unas personas muy cordiales.


Descargando las vigas del techo del falso túnel
En diversas ocasiones, en su oficina, entre ordenadores, rollos de planos, botas embarradas, tabaco, paseos nerviosos colgados del móvil, estos ingenieros encontraron algun momento para apreciar estas acuarelas. Esto pone de relieve que, si bien a veces la obra es su pesadilla, hay trozos -un puente, un sector difícil- que se ven también como un hijo,  que se miran con el mismo cariño que el artista a sus trabajos. Conectar con la dimensión creativa de la obra pública, ya desde el momento de salir a pintar, facilitó luego la buena aceptación de estas acuarelas por parte de los ingenieros...

Colocación de las primeras vigas


Inicio del túnel. Panorámica desde las Tres Creus

dilluns, 24 de gener de 2011

Portugal: aturar-se i mirar
Portugal: to stop and watch

Hem de tornar a Lisboa un moment o altre, agafar qualsevol racó, aturar-se i pintar. Quan hi vaig ser feia tintes i anava una mica sobrepassat per veure-ho tot.

Lisboa, Rossio (tinta)
Mala cosa això de voler veure-ho tot! Els turistes moderns ja no veiem res: allarguem els braços per enfocar amb la càmara mentre mirem una mica la pantalleta si està enquadrat i clac, foto!... Quina cosa això de caminar darrera de la pantalleta... Com després, en arribar a casa, tens no quatre o cinc rodets com abans, sinó cinc-centes o mil fotos, resulta una autèntica llauna veure-les totes, i molt més pretendre sessions d'ensenyar fotos a la família o als amics... Precisament ells tenen deu-mil fotos sobre el mateix lloc o similar! Glubs! L'aquarel·la té la inmensa avantatge de fer-te aturar i mirar. A vegades no queden bé, però sempre t'has aturat a mirar.

Guimaraes, Praça Santiago
  Guimaraes és una bonica ciutat d'on va sorgir la independència de Portugal.

Braga, Largo Paço
Aquest día de Braga feia calor. Vaig trobar una ombreta en un porxo d'aquesta plaça i m'hi vaig quedar. Moltes aquarel·les i olis que s'han fet al llarg de la història de la pintura al carrer, tant de paisatges com urbanes, crec que s'expliquen més per la posició còmoda de l'artista que per l'enquadre exigit per la cosa mateixa... No sé si ho puc demostrar...


Bragança, panoràmica de la muralla.
Aquí, a Bragaça, també feia calor, i també s'estava molt bé a l'ombra, des de la carretera que hi ha al turó de davant.

Pintant a Bragança

diumenge, 23 de gener de 2011

Montmeló, allò que l'AVE s'endugué:
(3) La passarel·la de ferro

A l'alçada del barri del St Crist de la Grua hi havia aquesta passarel·la que, des de que se sabia que tenia els dies comptats, restava molt atrotinada. Al final, se'n va prohibir el pas. Aquest era un lloc relativament solitari, amb un estrany toc de romanticisme, flanquejat a una banda per eucaliptus, amb una rampa que ascendia gairebé entre les branques dels arbres. Per rematar, la vista des de la passarel·la eren les línies convergents de la perspectiva, amb unes postes de sol increïbles a la tardor.

L'aquarel·la, feta un matí de sol de diumenge dels que treballes amb autèntica fruició, es fixa en les línies brillants de les catenàries, i tota la feina està en anar reservant a mà el paper blanc que ha de representar el cable enlluernat. El paper és d'un bloc Arches.

Passarel·la de ferro a l'alçada de c/ St. Crist

Passarel·la, amb detall dels tensors dels cables


Passarel·la, amb detall de les escales
Soldador desmuntant la passarel·la.


Veure:
Allò que l'AVE s'endugué (1)
Allò que l'AVE s'endugué (2)

diumenge, 16 de gener de 2011

Geganters a Sant Antoni de Vilamajor

Amb motiu de la Festa Major d'Hivern 2011 de Sant Antoni de Vilamajor hi havia avui 16 de gener una plantada de gegants al poble, seguit d'un cercavila pels carrers. Feia un sol esplèndid. La visita al mercadillo d'avui s'ha convertit doncs en una festa. He aprofitat per fer alguns apunts de peu dret. El rotulador anava a mitges...


Plantada de Gegants a Can Sauleda (S. Antoni)
Cercavila pels carrers del poble
La següent és d'un altra dia. Es de la plaça Joan Casas, al bell mig del poble. Hi ha uns bancs on et pots asseure (i, en altres circumstàncies, dibuixar). El cercavila s'ha aturat avui aquí.

Pça. Joan Casas (St. Antoni de Vilamajor)
Timbalers a la plaça Joan Casas
Aquests són els gegants de Sant Antoni de Vilamajor, en un descans a la mateixa plaça.
Gegants de Sant Antoni

Hi havia molta gent fent fotos. La Núria Jordán me n'ha enviat unes quantes que donen testimoni del fet. Si mireu els seus treballs veure-ho que té imatges molt delicades en els seus àlbums de fotos.

Pintant els gegants (foto Núria Jordán)
 La comitiva de gegants, timbalers, vilatans i nens ha enfilat després pels carrers de l'altre costat de la carretera. Tenia un dibuix del carrer Jaume Balmes, per on avui han passat.
Carrer Jaume Balmes, St. Antoni de Vilamajor

Veure entrades amb algun treball sobre Sant Antoni de Vilamajor

dimecres, 12 de gener de 2011

Ofelia Rosés, l'esclat i la geometria

Conec a l'Ofèlia des de fa uns vint anys. És una persona treballadora que ensenya a nanos de dotze a setze anys que la gent podem dir-nos coses a través de la nostra sensibilitat artística. Ella en té, i molta, de sensibilitat, i aconsegueix captivar gent que, d'entrada, semblen tenir la pell com de suro.

L'Ofèlia tenia això de les exposicions una mica deixat de banda i celebrem que al final s'hagi decidit presentar públicament les seves darreres creacions.

Invitació a l'exposició d'Ofelia Rosés


L'exposició s'inaugura el 21 de gener de 2011, a Premiart, carrer Sant Antoni, 3, de Premià de Mar.
Ofelia Rosés

L'Ofèlia treballa amb mètode, amb netedat, amb disciplina. No para mai d'empènyer el carro en la seva feina. Però manté totes aquestes qualitats tot conservant encesa, sense fer-ne massa ostentació, una dimensió expressiva que esclata en aquests quadres de gran format.

Planetes. 122x100 tècnica mixta en fusta. 2008

També fa classes de dibuix tècnic i es podria dir que és una geòmetra clàssica, meticulosa, de construcció amb regla i compàs, sempre que pot sense nombres.


Bodegó vitrall. 122x61 tècnica mixta en fusta. 2007
Les dues coses sòn compatibles, l'esclat i la geometria. Jo crec, després d'anys de tractar-la, que malgrat ser tan racionalista quan fa dibuix tècnic, té l'ànima de colors. En els seus quadres podreu trobar les dues coses: un disseny de fons ben rumiat però on la batalla final l'ha guanyada l'alegria del color.


Muntanyes de Terol 122x61 tècnica mixta en fusta. 2007

Aquesta darrer quadre és un collage. L'autora domina la técnica del vitrall i collages amb materials diversos. Aquest és dels que m'agradaria pintar jo mateix. Aprecio el treball de forma i composició de la mà d'un tractament sobri del color. Aquests sèpies m'entusiasmen...


Collage costella d’Adan 122x61 tècnica mixta y collage en fusta. 2007

dijous, 6 de gener de 2011

La Tuneladora de Montcada i Reixac

Vaig aconseguir permís d'ADIF per visitar la tuneladora de Montcada i Reixac, la que lentament penetra Barcelona pel subsol, paral·lela al Besós. Portarà la línea d'Alta Velocitat del Vallès a la Sagrera. L'espectacle tècnic ja m'apassiona per ell mateix: com carai avancen? com col·loquen les dovelles que fan cada anella de formigó del túnel? Per què necessiten una màquina que és un tren tan inmens?

A canvi havia de pintar alguna cosa de l'obra. Pintar coses tècniques també m'agrada molt però el gran repte és aconseguir que les pintures que facis semblin aquarel·les i no pas informes técnics. Prohibida la regla i el compàs. Tot va a mà alçada i a ull.
Conseguí permiso de ADIF para visitar la tuneladora de Montcada i Reixac, la que lentamente penetra Barcelona por el subsuelo, paralela al Besós. Llevará la línea de Alta Velocidad del Vallés a la Sagrera. El espectáculo técnico ya me apasiona por si mismo: ¿Cómo caray avanzan? ¿Cómo colocan las dovelas que constituyen cada anillo de hormigón del túnel? ¿Por qué necesitan una máquina que es un tren tan inmenso?

A cambio tenía que pintar alguna cosa de la obra. Pintar cosas técnicas también me gusta mucho pero el gran reto es conseguir que las pinturas parezcan acuarelas y no informes técnicos. Prohibida la regla y el compás. Todo va a mano alzada y a ojo.

Teresa Romanillos i l'autor del blog davant d'una pila de dovelles

A la visita em va acompanyar la Teresa Romanillos, una vella amiga aficionada a la fotografia. Comparteix la visió estètica per les obres: amb la càmara li sap trobar valors plàstics als materials, la ferralla i les textures. Vam fer una pila de fotos.
En la visita me acompañó Teresa Romanillos, una vieja amiga aficionada a la fotografía. Comparte la visión estética por las obras: con la cámara le sabe encontrar valores plásticos a los materiales, la chatarra y las texturas. Hicimos un montón de fotos.

Teresa enfocant el cap visible de la tuneladora

Vaig començar i gairebé enllestir aquesta aquarel·la assegut a mitja alçada del pou, a la seva part posterior. L'escut que perfora, que mai es veu, estaria a l'altre extrem. Podeu apreciar les parets amb cables tensors, les travesses que diuen estampidors, la biga d'acer de la grua mòbil, la cua del tren que ha d'entrar en el túnel, amb  els dos vagons de transport de dovelles, i l'enorme cinta transportadora que evacua sense parar el material excavat i el treu fora del pou...
Empecé y casi terminé esta acuarela sentado a media altura del pozo, en su parte posterior. El escudo que perfora, que nunca se ve, estaría al otro extremo. Podeis apreciar las paredes con cables tensores, las traviesas que llaman estampidores, la viga de acero de la grua móvil, la cola del tren que ha de entrar en el túnel, con los dos vagones de transporte de dovelas, y la enorme cinta transportadora que evacua sin cesar el material excavado y lo saca fuera del pozo...

Tuneladora vista des de la part de darrera del pou
L'enginyer que havia comandat tota l'obra de construcció del pou,  Juan Carlos González, un home que havia patit molt mesos en un maremàgnum de fang i filtracions d'aigües, es va mostrar, a més de molt atent, molt sensible amb aquesta aquarel·la. Que algú s'interessi pel seu "monstre" des del punt de vista artístic, puc dir-ho amb certesa, entusiama als enginyers. Hi deixen moltes hores. Un cap d'obres ens va dir que es molt difícil desenganxar de la feina fora dels torns; que, en el temps lliure, hi ha qui truca cada dos per tres. L'obra és absorbent. Canvia el món -almenys el món físic...
El ingeniero que había dirigido toda la obra de construcción del pozo, Juan Carlos González, un hombre que había padecido muchos meses en un caos de barro y flitraciones de agua, se mostró, además de muy atento, muy sensible a esta acuarela. Que alguien se interese por su "monstruo" desde el punto de vista artístico -puedo decirlo con certeza- entusiasma a los ingenieros. Le echan muchas horas. Un jefe de obras nos dijo que es muy difícil desenganchar del trabajo fuera de los turnos; que, en el tiempo libre, hay quien llama cada dos por tres. La obra es absorbente. Cambia el mundo -al menos el mundo físico.

Pintat al fons del pou de la tuneladora
Aquesta altra, feta a casa a partir d'algunes fotos, és l'inici del túnel, l'estructura d'atac que hi ha a l'obertura. Tot aquest enorme bastidor d'acer es manté al principi, mentre no hi hagi prou túnel fet i mentre tot el tren de la tuneladora no pugui recolzar-se en el propi túnel de formigó ja ben ancorat...
Esta otra, hecha en casa a partir de algunas fotos, es el inicio del túnel, la estructura de ataque que hay en la obertura. Todo este enorme bastidor de acero se mantiene al principio, mientras no hay suficiente túnel construído y mientras todo el tren de la tuneladora no pueda apoyarse en el propio túnel de hormigón ya bien anclado...
Entrada del tunel, bastidor d'atac de la tuneladora
Aquesta altra és d'un altre dia que vaig tornar sol. Vaig demanar a un obrer que em fes la foto-testimoni. Estava assegut dins del túnel, entre les vies per on entren i surten els vagons.
Esta otra es de un día en que volví solo. Pedí a un obrero que me hiciera la foto-testimonio. Estaba sentado dentro del túnel, entre las vías por donde entran y salen los vagones.
Pintant dins de la tuneladora
En el lateral dret (de l'aquarel·la) podeu apreciar un sector corbat del túnel ja construit; a l'esquerra dues dovelles esperant torn per ser hissades i col·locades; la resta de l'estructura és part de la inmensa màquina que entra en la terra rodant sobre el propi túnel...
En el lateral derecho (de la acuarela) podeis apreciar un sector curvo del túnel ya construído; a la izquierda dos dovelas esperando turno para ser izadas y colocadas; el resto de la estructura es parte de la inmensa máquina que entra en la tierra rodando sobre el propio túnel...

L'entrada del tunel vista des de dins de la tuneladora
Al cap d'una bona estona de pintar, una sirena d'alarma amb llum taronja es va posar a xisclar. Poc després una sobtada pluja gairebé em dutxa sencer. Vaig apartar les coses i vaig aixugar-les. No m'hagués passat res greu si hagués estat sota just del doll, però ben segur que l'aquarel·la no estaria aquí. En el quadrant inferior dret del paper potser podreu apreciar les gotes de l'esquitxada...
Al cabo de un rato de pintar, una sirena de alarma con luz naranja empezó a sonar. Poco después una inesperada lluvia casi me ducha del todo. Aparté las cosas y las sequé. No me hubiera pasado nada grave si hubiera estado debajo del chorro, pero es fijo que la acuarela no estaría aquí. En el cuadrante inferior derecho del papel quizás podeis apreciar las gotas de la salpicadura...

La paradeta amb els estris
Ah!, no ho he dit, malgrat el nom oficial, a aquesta tuneladora els obrers li diuen "La Trini"...
¡Ah!, no lo he dicho aun, a pesar del nombre oficial, a esta tuneladora los obreros la llaman "La Trini"...