Google Website Translator Gadget

diumenge, 26 de juny de 2011

Gospel a St. Pere de Vilamajor

Avui ha hagut un tastet de grups de Gospel al poble de Sant Pere de Vilamajor. Amb ocasió de la Festa Major, s'ha muntat un petit escenari a la plaça del Campanar, a l'ombra d'uns grans xiprers. He près uns apunts al vol.
Escola MicroSons, St. Pere de Vilamajor
Ha començat el grup local, l'Escola MicroSons de Sant Pere, que porten poc temps treballant en ferm però que ho han fet molt bé.

Després venia el grup de Gospel de Montmeló que ja tenen quatre anys d'experiència. (Aquí videos de youtube)

Grup de Gospel de Montmeló

Anna Roqué, la directora del grup, arrenca veus amb molts colors a les entusiastes noies de l'escola, i al grup minoritari de soferts cavallers que fan els baixos. Quan hi és tot, al grup hi ha una cinquantena de persones, sona de fàbula i acostuma electritzar l'ambient!

Abans del concert m'ha donat temps de dibuixar la torre de l'Església des del Passatge de l'Església. Feia una xafogor total!

Passatge de l'Església (rotulador i aq. sèpia)

Després ha vingut el grup de Gospel Joy de La Garriga.

El grup Joy de Gospel de La Garriga

El seu director i el grup s'han atrevit amb una peça extraordinària, Total Praise, que acaba amb un llarg "amen" on les veus van deixant soles les sopranos que aguanten la sil·laba "a..." fins que tot el grup s'incorpora per rematar el "...men!". Els hi ha quedat rodona! (L'Anna Roqué m'ha dit que fa mesos que també l'estan preparant a Montmeló...!) Aquest grup de La Garriga, que no era molt nombrós, fan un Gospel més contingut, amb sentiment, potser dit amb una metàfora d'aquarel·les, amb menys color però un treball de grisos més intens...

El grup Joy amb el seu Director al teclat

Finalment, hem acabat amb una nota simpàtica, amb el grup de St. Pere de Vilamajor que anomenen els Barbies -per les barbes dels quatre membres-. Amb gran sentit de l'humor, els Barbies han fet referències al Gospel en les peces que han tocat.
Els "Barbies" de St. Pere de Vilamajor

4 comentaris:

  1. Estos días ando un poco justo de tiempo. Pero hago un hueco para algunos comentarios.
    La figura femenina, no te había hecho nunca ningún comentario sobre este tema.
    Da la sensación de que están hechas sin esfuerzo, se disfruta de la síntesis y de la certera linea que perfila e insinúa la anatomía femenina. Me gusta.
    Por cierto, las pintas del natural?
    Un abrazo, Carlos.

    ResponElimina
  2. Hola Ricardo
    Ah, te refieres a los dibujos de la anterior entrada! Sí, son del natural, del Cercle Artístic St. Lluc de Barcelona... estos de hoy ya ves que sólo pueden ser del natural, sentado entre el público. En lo de hoy sólo decides racionalmente dónde ir encajando personajes y el resto es una especie de dibujo automático donde no sabes muy bien lo que hace la mano y uno casi que la contempla. Los de la modelo eran algo más reflexivos, con un palo mojando tinta -los de hoy, simple rotulador. Gracias por el comentario pese a tus ocupaciones.
    Un abrazo.

    ResponElimina
  3. Bonsoir Carlos ! Il y a beaucoup de vie dans ces dessins, j'aimerais savoir dessiner comme toi. Un abrazo.

    ResponElimina
  4. Quel gentil commentaire tu me fais, Olivia! Il vient du païs de tes peintures pleins de vie...
    Bisous

    ResponElimina