>> Enllaç a l’exposició Deseos del hormigón en el Museo del Ferrocarril de Madrid, fins al 23 de juny de 2024
 |
| Daniela, febrer 2024 |
 |
| detall |
La feina base sobre el nu no s'atura. Oscil·lant sempre entre pintar en mullat o sobre sec, entre usar pocs o molts colors, entre ser molt curós en els límits de les zones o deixar que es confonguin, però sempre mantenint un interès per les formes interiors de l’anatomia, sigui la d’home o dona, i no només quedar-se en els efectes de llum i ombra de la figura -que sol ser el mainstream en l’aquarel·la de figura. Estic particularment content d’aquest treball sobre la Daniela estirada. En aquestes poses, el dibuix del cap presenta la dificultat de no fornir les referències familiars del rostre que veiem cada dia: només tens la mesura de les formes -tot i que sempre pots girar el paper i veure si sembla un rostre.
 |
| Detall del cap |
 |
Daniela, desembre 2023
|
 |
Maria, març 2024
|
També tenia el seu entrellat aquesta pose de la Maria en la que el rostre mira al front, el tors està lleugerament torsionat a la seva dreta, l’abdomen a l’esquerra, els genolls mirant-se l’un a l’altra i el peu dret recolzat i ben girat vers l’interior.
 |
| Laura, abril 2024 |
La batlle de la pose va sugerir a la Laura que es deixés anar el cabell, el color i les onades del qual van afegir nous reptes. Al fnal, la mateixa persona em va dir que la model era més maca que allò que la meva pintura mostra. Potser té raó però altres vegades tens més clar què estaria fallant. Un hi posa molt de si mateix quan pinta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada