En l'anterior entrada parlava -sobre tot en els comentaris- de com el bosc funciona per a la consciència com a cosa sense massa conceptes. En aquest treball encetem una recerca plàstica que no se centra en els paisatges macos i ben posats, com de pessebre, sinó justament en el que es troba de normal el caminant quan entra en el bosc: una espessor de branques i matolls sense nom.
El repte en aquarel·la seria reflectir el sense-nom sense caure en la brutícia de les capes de pigment que crida als aquarel·listes com les sirenes d'Ulisses.
Per als seguidors més antics puc dir que aquest bosc mediterrani arriba empeltat de les llavors vegetals del planeta Helleborus o del Helleborus in black.
Empeltat o no, ja anticipo que el repte costarà. Ja es veu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada