Ogassa (Ripollès): el carbó i el grafitOgassa (Ripollès): Coal and Graphite

Portella d'Ogassa

Una excursió de primavera entre St. Martí d’Ogassa i el Taga, passant per la Portella d'Ogassa, amb neu recent, és l’experiència de rerefons d’aquesta aquarel·la. Sobre la seva elaboració vaig fer un video que és mig reflexió i mig tutorial.

Brins d’herba amb caramells de gel

El video "El joc entre emoció i pensament: tutorial d’una aquarel·la de muntanya”, entre d’altres coses, se centra en la qüestió de fins on “explicar” l’escena en les pintures o si tot ha de limitar-se a “suggeriments". Es una vella qüestió que cada artista resol com creu i, diguem-ho també, com sap -és a dir, en la mesura que gosa abordar dificultats o es limita a repetir el que li surt bé.

Post en Instagram: https://www.instagram.com/p/DIoJUyKsjdp/?img_index=1

De la mateixa excursió són les imatges que sostenen aquest altre treball sobre el desgel de primavera.

El desgel

post en Instagram: https://www.instagram.com/p/DKkd9ttsrt4/?img_index=1

El recurs de barrejar l’aquarel·la amb grafit permet aquest efecte de “craquelat” en el detall d'abaix.  Ara mateix els colors que venen al mercat que van amb efectes de granulat ja inclós en el pigment s’han posat molt de moda. Fins i tot hi ha artistes d'èxit, a vegades esponsoritzats per una marca, que exploten aquest efecte -amb el nom de “drenatges”- una i altra vegada. 

L’aquarel·la és una técnica molt vulnerable a caure sota el domini dels efectismes, de les “trucologies” diverses, de "descobriments feliços” que inciten l’artista a romandre en la virtut descoberta. I els espectadors de la nostra època, farts d’imatges, també aplaudeixen fàcilment tota novetat. Ara bé,  està fora de dubte que també aquestes coses s’han de conéixer i saber usar oportunament.

Aquesta entrada troba una coincidència no menys feliç: tots són obres al voltant d’Ogassa, poble del Ripollès que va ser un centre miner del carbó. El grafit és una presentació cristalina del carboni, el qual es troba només d’una manera grollera o amorfa en el carbó. Feia anys que jo tenia una capseta de grafit però no l’havia usat mai fins ara, empès a més per aquesta estranya sintonia.

També he seguit experimentant amb el grafit en la part del verd de la següent aquarel·la.

Prat del Mas Perella (Ripollès)

Es un prat de vaques del Mas Perella, a prop de Santa Magdalena de Perella. Es un dia de pluja obstinada de primavera, amb els camins embarrats i un “xip-xap” de fang i caques de vaca.

En les dues següents tenim una pedrera a prop d’Ogassa. D’ella no es treu carbó sinó material per fer ciment. 

La primera aquarel·la, l’entrada a la pedrera, és tota ella un exercici d’experimentació amb el grafit fosc i amb un color de grafit. De les dues versions, porto la primera amb la que m’hi vaig barallar i vaig corregir almenys tres vegades. La pedrera real era molt menys fosca però jo seguia tenint el carbó en el cap...

Entrada de la pedrera d'Ogassa

En l’última el recurs d'afegir una “clássica" màquina  forneix un còmode centre d’interès. Tot i això és la pedrera i la seva paret del fons amb estrats, escames, esquerdes, vetes ferroses el que em semblava digne d’interès. Em pregunto si l’aquarel·la es podria sostenir amb la paret sola, sense màquina... podria?

Pedrera d’Ogassa amb excavadora