Un dia memorable, la sra. Pilar García Fuertes, directora del Museu del Ferrocarril de Catalunya de Vilanova i la Geltrú, i el sr. Jordi Font-Agustí, enginyer i escriptor, conversaven en el transcurs d'un viatge en rodalies, de retorn a casa. La passió pels trens mou molta gent, en el nostre país i arreu del món: desplega records d'infància, suscita anhels de viatjar, i si el trajecte és plàcid, relaxa els esperits i els posa en un temps especial de pura contemplació. El ferrocarril és un enginy modern que tot i néixer amb la revolució industrial forma part de les llistes de símbols que semblen eterns en els nostres somnis i mites. Aquesta fascinació universal arrossega tota mena de vinculacions amb el tren, maquetes, fotos, pintures, relats, col·leccions d'objectes. Però en algunes persones inquietes també estimula la recerca historiogràfica de totes aquestes expressions.
Així, aquella conversa distesa però apassionada va ser l'origen del projecte de fer una exposició sobre la presència del ferrocarril en les arts i la literatura. Però resulta que sobre Catalunya, on s'havia construit la primera línia fèrria, aquesta feina de documentació no estava feta. Per realitzar l'exposició calia primer investigar, reunir la documentació, si s'escau aconseguir drets de reproducció, buscar-li un principio d'ordre, construir un guió. En Jordi s'ha passat anys fent justament la feina de recopilació en el seu blog Arte y Ferrocarril, el ferrocarril en la literatura, el cine y las artes plásticas.
Finalment, després de trobar les col·laboracions econòmiques, ha aconseguit publicar "El ferrocarril en les arts i la literatura catalanes" a travès del Museu, amb el suport de l'Institut d'Estudis Catalans i la Societat Catalana de Tecnologia. L'obra es va presentar justament a lEC fa un mes i poc després al Museu.
 |
| Presentació al Museu (foto de https://twitter.com/mferrocarrilcat) |
 |
| Montmeló, 2011: el poble "patas p'arriba" (obra no inclosa en el llibre) |
Jordi va publicar una amable ressenya sobre aquestes aquarel·les en la secció sobre Art de la revista Via Libre i de la qual em vaig fer ressó aquí. Després vam seguir en contacte per acordar quines imatges i textos del blog seria adient incloure en el volum que acaba de sortir a la llum.
El Museu anuncia per al 2023 l'obertura de l'exposició itinerant, "dins dels actes del 175 aniversari del ferrocarril al nostre país", el projecte de la qual -recordem- està en l'origen del llibre. La Pilar, la directora, confirma amb il·lusió que aquesta exposició tirarà endavant. Serà el moment de passar-s'hi i deixar-se captivar no només per l'èpica i la lírica del ferrocarril que el Museu desvela sempre, sinó també per la percepció que n'han tingut artistes i escriptors abans que nosaltres.
No es pot demanar més. Moltes gràcies i a fer plans de futur.
ResponEliminaMés enllà de les referències als meus treballs de les que m'ocupo aquí, el teu llibre sí dóna per dir més. Primer, que té una organització intel·ligent. Després de tractar els canvis en l'economia diria que el seu tema és sempre la percepció del ferrocarril en les consciències i els seus canvis, en diverses dimensions: el paisatge, el personal, suscitant nous llocs de plaer i aventura, la mirada "de culte" dels artistes, el simbolisme del tren. La lectura és amena i amb un recorregut per imatges que són elles soles una recerca sencera. Per si fos poc, conté un valuós annex amb índex, fonts i una extensa bibliografia. Hi hauria motius per descansar una estona.
Elimina