Google Website Translator Gadget

dissabte, 28 de setembre de 2013

dissabte, 21 de setembre de 2013

Llum de retorn de barca
Light of boat return

De les impressionants cançons de la roda del temps de Salvador Espriu i pensant en l'hora del dia d'aquestes aquarel·les aquí correspondria la que porta com a títol "cançó del pas de la tarde"... o encara millor, si penso en la llum, anirien bé els versos de la Cançó de la plenitud del matí:

Llum de retorn de barca:
la solitud guanyada.
A l'or caminat del dia,
llum de retorn de barca.

Barca a l'Ametlla de Mar

Tanmateix m'he decidit per enllaçar la cançó de la roda del temps que m'agrada més, la que he cantat més vegades, La cançó del matí encalmat.




El sol ha anat daurant
el llarg somni de l'aigua.
Aquests ulls tan cansats
del qui arriba a la calma
han mirat, han comprès,
oblidaven.

Tres barques
Lluny, enllà de la mar,
se'n va la meva barca.
De terra endins, un cant
amb l'aire l'acompanya:
"Et perdràs pel camí
que no té mai tornada".

Moll de pesca, a prop de la llotja de l'Ametlla
Sota la llum clement
del mati, a la casa
dels morts del meu vell nom,
dic avui: "Sóc encara".
M'adormiré demà
sense por ni recança.
I besarà l'or nou
la serenor del marbre.

Solitari, en la pau
del jardí dels cinc arbres,
he collit ja el meu temps,
la rara rosa blanca.
Cridat, ara entraré
en les fosques estances.

Barques amarrades al capvespre

dissabte, 14 de setembre de 2013

Tres visions de pins a la vora del mar
Three views of pines on the seashore


1. Pins sobre la platja

Que a un li sembli que farà una aquarel·la molt diferent i surti en realitat força semblada a les de sempre... ja passa, i un s'acostuma a fer avenços petits. Això sí, almenys s'ha intentat que hi hagi tres enfocs diferents: 1) els pins en les seves formes retorçades, amb el dibuix de protagonista i buscant un efecte grisós; 2) ben al contrari, els pins integrats en una atmòsfera comuna de llum; 3) els pins de mitja tarda sobre les roques vermelles de la Cala del solitari.

2. Pins i arbusts sobre les roques.

3. Pins a la Cala del Solitari.

(Per cert, es pot comparar aquesta cala del Solitari amb la corresponent a l'any passat.. )

dissabte, 7 de setembre de 2013

Els colors que xiuxiuegen al gris
The colors that whisper to the gray

Passatge amb reflexos


En la cita anual amb el Pallars tenia idea d'imposar grisos als colors de la pedra però en l'execució el quadre et xiuxiueja altres coses com tocs de terra siena, pessigades de terra ombra, notes de carmí, ombres de blau... i tenen veus tan seductores que els deixes passar...

Capdevila 

Pel que fa a la cita amb el pantà de St. Antoni vaig aconseguir un tractament més sobri i fresc en els arbres, -compareu amb la versió torturada de l'estiu passat-. Aquests arbres estaven més submergits que mai, i jo com ells, em vaig deixar inundar pels mil reflexos de color en l'aigua: era una tarda amb un ventet que no parava de sacsejar les aigües i de fer onades inquietes...

Pantà de St. Antoni

diumenge, 1 de setembre de 2013

Tres ponts romànics d'Osca
Three Romanesque Bridges of Huesca

L'estiu passat em vaig quedar amb les ganes de pintar "els ponts de Salamero".

Enguany vaig poder aturar-me al Congost d'Olvena i fer-me passar la il·lusió de pintar el "puente de la Sierra" del natural, des de l'estreta feixa sobre l'Ésera.

Puente de la Sierra, congost d'Olvena.
Si teniu bona vista em podeu veure en aquesta foto, agafada des del pont mateix.
Pintant sobre el Esera
Un altre dels ponts clàssics que Juan em va dir després que havia pintat també moltes vegades és el pont medieval de Graus. Va ser una estona plàcida a l'ombra d'un mur, a l'entrada del camí.

Puente de Abajo, a Graus
 Aquest és un pont medieval del St Nicolàs de Bujaruelo, a la vall del mateix nom, prop d'Ordesa. Es va posar a ploure i vaig acabar el treball dins del cotxe.

Pont de St Nicolás de Bujaruelo

Havia més ponts candidats, però no sempre un està en disposició de pintar. Destaco aquest magnífic pont de Gualar, sobre el riu Ara, al poble de Torla (el tenen mig amagat, mal senyalitzat... La raó és que les aigües residuals hi van a parar a prop, sense depuradora. Diuen que està per arreglar... home, visitants no en faltarien a Torla!)

Pont de Gualar, a Torla