Google Website Translator Gadget

dilluns, 17 de juny de 2013

Crònica d'una sessió completa d'apunts
Chronicle of a full session of sketches

Natalya L. és la tercera model que es diu Natalia. Crec que és argentina.

Faig la crònica d'una sessió completa de 24 dibuixos a la sala d'apunts del St Lluc. Les sessions d'avui són de 5, 8 i 3 minuts. Mentre es fa l'hora aprofito per fer punta als llapisos de sanguina i sèpia. Comento amb el company de l'esquerra el tipus de llapis: són cars però se'ls hi trenca la punta fàcilment.

Apunts de 5 minuts
La punta del llapis de sanguina, que he esmolat molt, es trenca però no salta. Acabo el dibuix sense moure'l massa. Agafo el de sèpia, que és més resistent. La mà està freda i no va sola encara. Es una manera de parlar per expressar alguna cosa de com treballa el cervell.
1 i 2
Agafo el llapis de color caput mortuum, una mena de carnació d'anatomia, com de morgue. Natalya s'ha assegut al terra de la tarima i les dues poses següents es posen interessants.
3
4
S'estira al terra, panxa avall, panxa amunt. Com estic a primera fila tinc uns escorços notables amb el cap i la mà en primer terme. La mà dreta no acaba de quedar proporcionada.
5
6
Es torna a seure. Agafo la sèpia. Tot el assumpte és on veus la força. Aquí la veig en les mans i les articulacions del colzes sostenint el pes del tors.
7
La model està de genolls. Començo a estar encarcarat a la cadira. El darrer dibuix (a l'esquerra del full) em quedo amb la línia pura, sense massa exploració interior.
8 i 9

Descans. Parles amb uns i altres; amb la model també. Dibuixar cansa. Aquí, oveja que bala, dibujo que pierde. La gent acostuma a rebaixar el ritme a base de fer caps o detalls del cos. S'ha d'estar molt concentrat si vols fer tots els dibuixos de la sessió amb el cos sencer. Aprofites el quart d'hora per visitar la sala de pose fixa, veure què estant fent i xerrar amb els companys...

Apunts de 8 minuts 
Les 19,30. Torno en posició de combat, amb els dibuixos de 8'. Si tens sort algún serà aprofitable. Natalya puja un taburet a la tarima i s'asseu. El cap em queda petit.
10
La següent pose, molt millor, més dinàmica. La cara queda poc acurada però la flexió del tors és una posició típica d'aquesta noia; la torsió del tors sembla ben agafada. El peu "no hi cap"...
11
Agafo una mina gruixuda de sanguina diferent, més dura, que va dins d'un portamines. Com no és purulenta, ni pensar en difuminar amb els dits. Tot anirà a base de línies, estil "línia clara". També treballo les mans amb petits segments...
12
La noia fa una gran torsió de tors i queda d'esquena. A banda de les magnífiques tensions de l'esquena veig la zona de darrera del genoll esquerra (poplítea), tova, i amb un plec eròtic. La part de damunt sosté la cama esquerra, però la part de sota es tendre i delicada. El dibuix està aquí en bona part. Hi ha el pit i les puntes dels dits que apunten, i la punta del genoll dret, amb línies pures. Per mi, és el millor de la sessió.
13
La model recupera la visió frontal i recull una cama. El dibuix, preocupat pel joc de cames, perd de vista la proporció... fins i tot de la pròpia cama. Es pot veure la línia original que encara se n'anava més lluny. Es dibuixa amb el sentiment? Sí però si no controles, la deformació pot ser molt gran...
14
Queda poc temps per l'hora i l'encarregat de rellotge demana una de 5'. Em llenço sense massa control i sorprenentment, tot sembla anar a lloc. El joc entre la línia i la construcció de formes musculars amb els dits sembla ben equilibrat. La tremenda força dels tendons dels genolls harmonitza amb la delicadesa de l'arc de l'esquena doblada... Mentre un tiba, l'altre s'estira... Evidentment, res de tot això et passa pel cap quan dibuixes...
15. Una de 5' per completar el temps
Descans. Dos companys, a la dreta i darrera s'interessen pels dibuixos i em fan comentaris. L'un diu que la gràcia està en trencar la uniformitat en combinar la línia y el difuminat. Els explico com veig les coses: tot és cosa de construir les formes de dins però evitant guixar massa perquè quan surti la línia, surti amb tota la puresa possible. Així, la construcció de ritmes i armonies en bona part "és mental", o la fas amb el gest, aixecant el llapis del paper, però sense deixar les traces. Li explico que va molt bé, per aprendre, agafar barretes de sanguina o cretes com les que té i embrutar-se el dit, pintar-se el dit exprofesso y dibuixar amb el dit. Jo ho faig amb el polze i li dic que en les de 3 minuts li ensenyaré com ho faig. Em deixa una barreta fosca.

Apunts de 3 minuts
L'hora. Les de 3' són una autèntica bogeria de temps. Natalya es posa dreta. Amb la mà esquerra sostinc la barreta i amb la punta del polze dret refrego la barreta i m'embruto el dit. Es dibuixa amb el dit directament. Si pots, alguna línia més fina pot accentuar un perfil dels volums.
16. Dibuixant amb el dit
17

El company està provant el mètode. Jo torno a la línia normal.
18
19
Malgrat la deformació, la 19 queda fresca. Cada cop més cansat, renuncio de dibuixar la figura sencera; fins i tot a canviar de paper.
20 i 21
22, 23 i 24
L'hora. Enrollo els papers i me'ls fico a la motxilla...


Natalya L., la model en la sala de pose fixa (maig 2013)
detall del cap

8 comentaris:

  1. Hola Carlos,
    He disfrutat molt veient i llegint la teva crònica d'apunts. No hi havia pensat en dibuixar amb el dit empolsinat de color, deu ser divertit i penso provar-ho. El teu treball es magnífic i et felicito.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegro Mercè de suggerir un procediment de treball novedós. Però, ja posats, em permeto fer-te notar que, a banda del gust sensual de tocar amb la mà sense distàncies, la cosa té gràcia com a mitjà per a buscar les formes-volums i els ritmes de la figura... Ei, almenys per a mi era aquest el sentit, però pot ser que un n'hi descobreixi d'altres -ombres, textures, jo què sé... Gracies pel comentari.

      Elimina
  2. No hay secreto, trabajar y trabajar y ya se ve el resultado, magníficos apuntes, me encantan.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si se trata de aprender -tanto reglas del oficio como trucos- no tenemos otra cosa que nuestro trabajo y desde ahí aprendemos mutuamente. Sin embargo, otra cosa muy distinta es qué tenga que ver todo esto con el éxito artístico. Sobre este tema hay debate largo. Mientras dura, creo que hay que apostar por trabajar, Francis.

      Elimina
  3. Leer tus notas a sido como estar contigo en esas
    sesiones de dibujo,narrando punto por punto cada linea.Felicidades por estos apuntes, tienes que ir pensando en escribir un libro.Saludos Carlos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sugerencia recibida, Juan José. A juzgar por el interés por la lectura que hay, y tal como trajinamos cada día toneladas de información por internet sin reparar en gran cosa -incluídos videos tutoriales etc.-, un libro así no lo podría colocar ni a la familia, ja, ja... De todos modos, gracias por imaginarlo (los artistas tenemos imaginación).

      Elimina
  4. Hola Carlos, muy emocionante que publiques toda la secuencia de apuntes, me parece que es una labor de mucha concentración, me ha gustado mucho.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias, Natalya. Eres la primera modelo que deja unas palabras. Claro que también eres la primera que veo que escribe guiones teatrales y dirige piezas. Se os ve ahí en la tarima poco provistas de envoltorios sociales, pero cuando uno indaga aparece gente de notable talento. Qué privilegio dibujar así!

      Elimina