Google Website Translator Gadget

Industrial Series

Industrial Series
Tuneladora en Montcada i Reixac

Human Figure Series (2016 et seq.)

Human Figure Series (2016 et seq.)
Marina

Helleborus in Black Series

dimarts, 26 de febrer del 2013

Els treballs i els dies (4, 5, 6)
Works and days (4, 5, 6)

4. Ferralla 
Metalworks 

Mordassa, alicates de bec de lloro, serra d'arc
(tornillo de banco, tenazas de pico de loro, sierra de arco)
Quedaven pendents de pujar aquestes aquarel·les de la sèrie dels treballs i els dies...

2013 ha vingut amb un pla de treballar a cobert que ha estat força productiu -i en dies de fred, força convenient. De moment, entre el St Lluc, la sèrie W and D, les fugues, la sèrie Voyager i altres que ja publicaré -sigui amb models del natural, muntatges de bodegó o amb la imaginació- no he treballat al carrer però he aconseguit escapolir-me de treballar amb fotos...


5. El pal de fregar
The mop

La fregona

Una altra imatge del déu de les coses insignificants. Hi havia aquí tres qüestions plàstiques: l'aigua de la galleda, la superfície aburrida del plàstic i la cabellera de la fregona. A aquest darrer element em sembla que no li he tret cap gràcia.


6. La rentadora i la caldera
The washing machine and the boiler


La rentadora i la caldera

Aquest quadre va començar sent una cosa del mateix déu que l'anterior -hi ha la versió en dibuix-, continuà sent un joc tímid amb alguns plans i va acabar, després d'un periode de descans, en un joc quasi-cubista com els que pintava fa anys. El pla original, tanmateix, segueix intacte i visible: la descomposició s'opera sobre plans afegits. No és igual que quan el disseny original ja trenca la perspectiva única. Malgrat aixó, va despertar el desig d'explorar...

14 comentaris:

  1. Me gustan estos elementos cotidianos como te han quedado en especial el primero y el segundo , buenos todos para una empresa de fontaneria , siempre buscas estos encuadres tan complicados y diferentes , un saludo .

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oye, Karlitos, lo de una imagen para una empresa de fontanería no estaba previsto pero se podría discutir... Si conoces interesados me los pasas (tengo que parecer catalán, ja, ja)... Gracias por el comentario.

      Elimina
  2. Sei bravissimo a rendere belli oggetti di uso giornaliero che di solito belli non sono, bravissimo !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un'osservazione, Jane: sei sicura che questi oggetti di solito non sono belli? La scopa di filacce non è come un pennello grande? Le morsetto non è come le dita d'acciaio? Io li trovo belli. Forse tutto è quello di trovare la grazia di cose. Grazie mille!

      Elimina
  3. Estupendos trabajos de lo cotidiano, añadiéndoles una belleza, que en la realidad no tienen o que pasa completamente desapercibida; aunque quizás sea mas bien lo primero, y el merito sea de la acuarela y tu mano :). El que mas me gusta es el de la fregona, te ha quedao bordao. Enhorabuena!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Los comentaristas habeis valorado sobre todo esa fregona --supongo que llama la atención haberse fijado en un objeto tan humilde. Se diría que vemos ahí una especie de cuento de Cenicienta: el cubo y el palo de fregar los suelos se habría convertido en una hermosa doncella por obra y gracia del hada madrina de los pinceles. Qué bien, ¿no? No las tengo todas que algún otro comentario cuente lo que pasa cuando suenan las doce. De momento, gracias Jesús por bailar con ella!

      Elimina
  4. Parece imposible que una fregona pueda dar tanto de si. Estupendos trabajos Carlos!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias, M Carmen... da tanto de sí, que después de usarla de modelo y elevarla como Musa, un súbito manchón en la baldosa la vuelve a su sufrida condición terrenal y a arrastrarse por el suelo. Como decía un sabio que conocía hacía años, "no som res"...

      Elimina
  5. Carlos tu siempre tan trabajador le sacas partido, asta una punta de lapiz. Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Juan José: lo de la sacar partido hasta una punta de lápiz tiene un sentido literal también. Sospecho que no soy el único que en una reunión de esas de escuchar, uno se entretiene dibujando... y ahí viene la cosa, ¿qué dibuja el boli? Dibuja la punta del otro boli sobre la mesa, la punta del lápiz... ¿creerás si te digo que justo hacía una horas que había dibujado una de esas puntas? Un saludo cordial!

      Elimina
  6. Hola Carlos.
    Pues yo me quedo con la primera, la del tornillo, parece que la hicistes pensando en mí, anda que no le he dado yo veces vuelta al pasador del tornillo, anda que no he serrado tubos en un tornillo que por lo demás parece ese mismo, ahora pàra bien o para mal soy de fregona y a mucha honra. Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Vaya carcajada me dado tu ocurrencia! ¿O sea que eras un hombre más de tornillo de banco pero ahora eres más de fregona --y a mucha honra? Puesto que ya me hablaste de la plancha y imagino que también gastas lavadora y calefacción se puede decir que W&D es una serie que te va como anillo al dedo. De hecho estás resultando el espectador perfecto de los cuadros: aquel que los contempla y ¡encuentra en ellos reflejada su vida... y por etapas! Como autor, ¿Se puede aspirar a más? Un abrazo, Juan.

      Elimina
  7. Les tres aquarel·les estan molt ben realitzades però m'ha agradat especialment la de "la rentadora i la caldera" per l'estil tan original. Sovint hi ha molta bellesa en els objectes que utilitzem, només cal observar el nostre entorn tal com tu ens has demostrat. Et felicito.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mercè, em fa il·lusió que algú es fixi també en aquest treball més heterodoxe. Pots tenir per segur que malgrat ser la mateixa mida que els altres (uns 35x50) va dur molta més feina. En començar havia pensat que la gràcia havia de venir per les línies, l'acumulació de canonades (totes reals) i el joc dels rectangles... Però la massa cúbica dels dos aparells introduïa obstinadament la profunditat. Així que em vaig llençar a proposar cubs, en 3D. Quan entres en això l'unic criteri és la composició, en un enriquimient possible que no saps massa quan aturar. El quadre va tenir tres finals: la imatge original, una primera descomposició i una segona més ocupada en equilibrar el conjunt. Ah, i tot amb l'exigència afegida de l'aquarela: que segons com toquis, el pigment se satura aviat o sigui que tracta-la amb delicadesa... El resultat és una mica negociació entre estils...Observem l'entorn i aquest ens diu coses estranyes a vegades...

      Elimina